Day 14 Le Kalvaire, Dunquerke

Vam parar a menjar a una friteria de estas belgas, jo esperava menjar només patates fregides com de costum però tenien una groenteburger i me sorprendí a mi mismo ver que recordaba un poco de dutch basics i que me permitió auto-donar-me el noticion de que comeria algo mas que fritatas. Van caure 2 groenteburgers de esas.

Le Kalvaire és un garito que pel que vaig entendre porta uns 20 anys per allà Dunquerke, tenen una casa llogada, un garatge així prou gran i com un garatge on fan els bolos on hi deben cabre unes 40 persones i que feia prou goig.
Evidentment que vam arribar tard – i els calien les nostres dues pantalles- aleshores fins les 20:30 no van poder comencar el concert. Em va fer gràcia que mentre portavem les dues pantalles cap a l‘escenari, el guitarra del primer grup em demana si només en tenim una a lo que responc que som un guitara només i després em diu que ells també peró ja se les arreglarà amb una. :/ pos vale!
Després vam tocar nosaltres, i me sorprendimos com recent arribats, ho vam fer prou bé.
No vam dir gaires tonteries i ni vam acabar de montar el merch perque ho vam veure tan poca gent afegint-hi que haviem perdut la cinta americana güena amb la que penjar les samarretes, però la penya s´ho va passar bé i nosaltres -once again- també.

Van tocar els UNSU; que com el primer grup eren de Lille, i la verdad que ho van destrossar tot. Grind del que me mola a mi amb molt més hardcore punk style que metallòs-solero-grenyut pesat. El bateria era hiptònic, os lo juro. TU-papapappapapap i etc….

El ambiente era bastante borrachi-petanki eso si… quan vam arribar ja no quedaven birres del grups, i al costat d‘on haviem de sobar i havia un organillo setenetero que era fue el juguete preferido durante mucho rato de muchos de los pesankis. Birra ens en van donar de la barra això si. Després vam tocar Bestial Vomit fins que va arribar la policia i va fer que s‘acabés en seco concert, en principi ells diuen que els quedava la canco més curta de totes, que endreCen els setlist priemr la més llarga i anar reduint, osea que no fue pa tanto. Després vaig estar parlant un rato amb el bateria, que tenia moltes ganes de parlar, i ens va explicar que encara els quedava 1 mes i mig de gira, i que després se´n anaven al Japó. Nada, vam tallar-li el rollo una mica demanant que apagués la llum i la porta i ens hem aixecat a les 8 per anar cap a Zurich i hem recollit el Ben de camí i allí estamos.
Avui trobarem al Hans i a la Jenny!!