[Day 4 and 5] Day off i Café na půl Cesty, Praha (CZ)

Pégale al ruido, y vamos otra vez…

Després de creuar Bayer arribem a Brandys nad Labem, passat Praha. Arribem a casa de el Milos i la Adela i -ja se que se siempre se suelen decir estas cosas- son molt molt majos. Tanto que, en principi haver de fer només una nit allà i una altre a Praha, ens vam quedar les dues nits allà.

Segur que a la Adela i el Milos no els hi feia tanta gràcia com a nosaltres que 4 persones que tenien al menjador, a les que ser van convidar a sopar quan cap a les 22h vam arribar a se casa un plat de Gnocchis amb salasa d’espinacs (aka Iñokis con spiñakis. Llàstima ) i desprès ens expliquem xorrades mentre fem un canutillo a la cuinaa i ja anem a sobar. Eso si, t’aixeques pel matí, y na, otra vez a comer… panets, patés i quesos veganos, smoothies, ginger tea, coffee, cherrys del seu hort deshidratats en olii demases… Després vam anar a a Praha a fer una mica el guiri y a ver lo típico: el puente, el castillo, la catedral y la plaza con el reloj ese astronómicoi.

Luego a beberse una artesana negra, una ALE, i cap al concert. 

A prop del metro Pankrac està un café en mig d’un parque enorme i envoltat de un montón de rasca-C-els, i si, hi ha pista de petanca al costat, però malauradament no hubo ocasión.

Van començar tocant una penya de praha, Kunta Kinte, fastcore amb dos veus -una grave y otra aguda, sabes?- i eren molt majos.

Després vam montar i tal, i quan ja anavem a començar a tocar ens avisa la Laura que ha arribat el Votja -que no és el mateix Votja bataca de Bob, que a Krupka on vam tocar al octubre 2014. Si, cuando nuesta “nightmare in Krupka”- sino un colega del Milos que sols uns dies abans li vam esciure per viam si ens podia serigrafiar unes camis, y asi lo hizo! Osigui, com que tenim les camis al KJBI a prop de montpellier fer-les arribar, per exemple a Leipzig, hagués costat una pasta pa los correos franceses que coincidimos todos: Fran, Laura, Iñaki y Josep, que bajo ningun concepto se lo merecian. Vam pensar doncs que millor fer-ne de noves amb aquella pasta – ja que de moment ens està anant bé, o mas bién no ens està anant malament- que gastar-nos-ho en envios estúpids. Així que ens hem fet fer 20 camis del disseny de la mà en negre.

El bolo realmente va estar guapo, era martes, que ni cases ni te embarques, i hi havia unes 40 persones. Van fer moltes fotos i videos osigui que algo HD apareixerà en algun moment. Vam cobrar 2200k del bolo i vam vendre 2190k de merch, les camis noves ens van costar 3000k (120e) osigui que amb lo que ja haviem venut pel camí estava to pagao. La i el cantant de Kunta Kinte, a partir d’un chiste mal entès que vam dir mentre tocavem, ens van intentar regalar un bolson verd pero n’hi vam tornar el 95% perque era objectivament too much, al final un xaval ens rula polen, pero també era d’aquest verd que a mi sabeis que no me sacia.

La última, recollim i mentre dic adéu em conviden a un xupito guapo, m’enporto la ultima pa cassa, un fly a la cuina del Milos i la Adela i bona nit.

Al matí ens han tornat a donar d’esmorzar, i la adel ens ha recomanat una parada de camí a Liberec on fer una excursioneta muntanyosa, i ha sigut molt guapa.

Avui toqum al Azyl Bar amb Troika, i promete i la veritat és que ens fa molta ilusió.

[Dia 3] Diamant d‘or, Strasbourg (FR)

Oi! pues ja hi tornem a ser… Dir que per intentar compensar el bajón que va suposar la desparación de la caixa, el pedal i una maleta amb lladres i allargus -acumulat a haver-se deixat les 50 samarretes noves a Le Cres- pues en el trajecte Dijon-Strasbourg, uns 330 km, en una àrea de servei tant l‘Iñaki com el Josep ens vam agenciar, cadascú d‘un parell de mostasses autòctones con un toque raruna. Vam arribar a Strasbourg prou d‘hora i vam anar a fer el guiri pel centre. Va ser tot tan guiri que vam entrar a lac Catedral, menjar un gofre -que alguno pese a tenerlo en mano y haberse zampado incluso algunos para desayunar,nos pregunta al verlo escrito “que es un wafle?”- o tambè fer una foto amb un grup de toursistes japonesos.

Vam anar de la city al Centre social Diamant d‘or -que ja hi haviem estat a l‘ultima gira, i un munt de pegates de Addenda i Mandanga ho avalen- i vam sopar, per segon dia consecutiu cous cous amb ratatouille, calient va entrar molt bé, que a fora plovia i fotia fred. El D. que ja ens coneixiem de l’altre cop, ens va explicar que ara estaven muntant grups d’entreno d’arts marcials perque no fa gaire, un grup d’uns 15 fafes -com allà els hi diuen als que volen una França pels franesos, osea fatxes- en una mani antifa, van aparèixer a reventar-la i havia sigut molt significatiu. Li vam explicar i ja li sonava la mani contra els fatxes que es va fer després dels atemptats a Barcelona, que va ser moolt significativa i molt empoderant o almenys als que estavem allà això ens va semblar. També em va dir que conserva un cartell de Durruti d’Heura Negra que li vaig donar la gira passada. Ue!!

Just abans de comenCar els concerts, cap a les 21 i algo, quan ja haviem posat la distri a puesto i ja havent venut un parell de 7”, 2 Biscografies de les que ens va fer l’Aitor i algo mès, va aparèixerr una noia -no recuerdo su nombre- que diu que venia de Dijon amb totes coses que ens havien desaparegut, Ue, no? Que per lo vist s`ho havien endut el grup metallòs amb el que vam tocar a Dijon. Li vam donar un 7” i ens vam posar contents en lo proporcional a lo recuperat donant per fet i sabent que la mostassa no la pensem tornar.

Van començar Pabojuskobar, fotien Oi! El cantant feia gràcia. Desprès DHK ja que el dia abans haviem tocat nosalters abans, em van tornar a molar, i al final Addenda. Crec que no vam sonar malament, o això diu la Laura. Fins i tot ens van demanar una altre, i la vam fer.
Jo no vaig beure res abans de tocar tret d’aigua però després, amb part de tonteria a sobre i al veure que tenien artesana, van caure 3 IPAs de barril per cap a 1€ cadascuna. Muu buenas.

Ens haviem d’aixecar ben d’hora-ben d’hora, però sesne saber ben bé com, ha tornat a no anar així… de pretendre sortir a les 9h hem sortit a les 12:30 diria, hem esmorzat, ens hem acomiadat i hem anat al Lidl a comprar algo per dinar. El plan, ja que em vaig agenciar un paquet de pans de Dürum de festes de VKK que estava tirat per La Fusteria, era fer fajitas. Abans però, i ja havent entrat a Alemanya, no podia faltar algo molt típic d’aquí. Un bretzel? No. Ha! Un control policial! Veus un cotxe de scheisse-polizei per la cuneta, després t’avança, encén un panell lluminos que diu “Bitte. Siguenos” i ens han fet sortir de l’autopista i ens han fet baixar i han fet drogotest al conductor, han registrat els seients i tota la merda que hi havia per sobre però no han tingut ganes de buidar el maletero, ens han fet preguntes i fins aquì.
Tot molt més ràpid que de costum, – Serà això l’eficiència alemana?- i així ha sigut.
Pero vamos, que el plan era dinar fajistas i n’hem dinat: Pebrot groc, verd i vermell, ceba, all, i mongetes blanques amb arrós rápid d’aquest que es bull en 10 min i un guacamole que hem fet amn molt d’amor. Han caigut 2 per cap i n#ha quedat una per brenar. Brutal!

 

Anem cap a Ceska Republika a casa del bo d’en Milos i avui day-off.

Até amanhá!

 

[Day 2] Les tanneries, Dijon (FR)

Epa! agraïr ja de matí el fet de que segueixi viu el motor que ens mou: la furgo del iñaki. gracias, merci, eskerrik asko!

En una gira com aquesta fa any i  mig anavem la furgo blava del Trash, i ens va deixar tirats despres del primer concert de la gira, gira que haviem començat -perque ens va semblar i ens vam creure molt divertit- un divendres 13 de maig. I -merescut- nos jodimos. Tot i que  -al final tampoco no fue pa tanto-: es va cancelar el bolo a La Spezia (IT), vam deixar 3/4 de l’equip i merch a la furgo, vam haver d’agafar 2 taxis fins a Marsella que van costar 120e -que luego pagó una asseguradora francesa- , d’allà el Fran i el Trash van tornar de Marsella a Barna en bus però L’Iñaki i el Josep ens vam quedar de festa a Marsella el 2n dia del Vegan Antifa Fest. Al dia seguent el Fran va conduir desde Barna, ens va recollir a Marsella als altres dos i vam seguir la gira en el cotxe rojo del Fran fent 1400km en un dia fins a Innsbruck i allà la Laura -que ara està de gira amb nosaltres- ens montava el concert al Decentral Cafe.  Pero vamos, que callo ya con esto. Que “nada de nada, ni mucho ni poco, que nos  quedamos mirando, la gira pasada!”

Les tanneries, Dijon 16.09

Vam arribar bé de temps, 19.30, lo prometo. La Marine ens va ensenyar i explicar l’espai, salaca de concerts, cuina,  biblio, sala de cine, vivendes que s’estan construint amb fusta, habitas per convidats, sala d’impresores, etc… Creiem que deu ser -por lo.menos– gran com dos camps de l’Europa. Muy guapo. (Link comming soon)

5 grups, i sense límit d’haver d’acabar a cap hora. Uff…

Tot va ser prou entretingut. El primer grup punk rock amb molt bona veu. Després uns tekno punks muy muy bailables. Luego uns metallers, que a mi ni fu ni fa però quw se supone que molan. Nosaltres, que com cert dia van dir el bueno de’n Nando Cruz -estavan mas.de fiesta que de concierto- fent bromes sobre españa i francia -entre otras- en  nuestro broken english pa que despres penya del públic ens parli en castella i en catala fins i tot. Penya de cantabria, canarias, valencia, madrid, etc..  que estaven alla fent temporada. Despres van tocar els DHK de Lima (PE) amb el seu raw punk/d-beat -del rollo que lo peta en barna – i amb els que tambe tocarem a Strasbourg el dia seguent.

La nit va seguir -i com el cop que vam estar a les tanneries Mandanga! Al desembre 2015- vam acabar fent ballaruques amb cançons tipo Die Antword o blue Monday. pues tot i que hem dormit a la mateixa habita, ningú ha potat des de dalt de la llitera. Tudo bem!

I d’això ha anat la nit. Ah bueno i de que ens vam adonar, mentre montavem el merch, que ens haviem deixat al KJBI a Le Creç les 40 i pico samareetes de la tostada i del poli cabron fet el Vendetta. Despres pel mati que la caixa, el pedal i la bossa verda fosforito del capçal de baix del que fue de cortinilla grasienta -sense el capçal de baix però a diferencia del capçal orange del guim que com que es igual que el de l’iñaki, si que està amb nosaltres ja que ens vam endur els dos-.  I tal… Vamos que alguien se lo ha llevado.

FIN.
Bona nit y hasta mañana!

[Day 1] Le Creç (FR)

 

Epa! Com que som pioners en tantes coses, hem pensat que ja no venia d’una més: un diari de gira! Què, com sus quedais?

Vam començar ahir i entre pitus i flautes, que si el Fran i Laura estan a  Hospi però no portaven claus del local; que a Vallcarca venen a intentar tallar la llum a la casa on viu el Josep (sense èxit) i l’ Iñaki, que havia de ser recollit a les 15h, li va donar temps d’anar a dinar al -bar dal lau de su curro- Si haviem d’estar a les 18.30h a Le Creç (Montpellier), sortiem de Barna a les 17.30. Tout bien, non?

el garito, muy punk -en el mejor sentido- es deia KJBI, a un poble al costat de Montpellier, és el primer cop que hi anavem però es el tercer cop que ens monta un conceaúnel majo del Max, muy majo!! El bolo va començar amb All Borders Kill, on hi canta el Max, trash metal amb molta potencia.

Despres vam tocar Addenda, i com que total que ens vam col.lar en un bolo de trash,  vam haver d’intentar que els molés el fastcore i ni tan mal, pero tothom sap que el públic metallós és sempre fidel a lo seu i suposo que com que es fumava dins, quan tocavem la penya debia haver anat a pendre l’aire. Com que encara no estem en forma i no anavem molt be de temps vam fer un set curt, unes 13 cançons crec. Ninguna cuerda rota aún!!

Despres Corpsia desde Brazil, mes trash metal poderos amb molts  punys enlaire i pogos de fraternitat. vam parlar un rato amb ells de sepultura, funky brasileny i paellas!

la penya sha pegat la festa, ha costat dormir perque estaven tots a la cuina, la puerta contiua, cuinant carn, bebent, parlant i el rollo de siempre fins que hem.marxat a les 11. Som els unics que hem dormit a la habitacio. Anem cap a Dijon. Au revoir!

 

Addenda – …and every toast gonna be alright!

https://addenda.bandcamp.com/album/and-every-toast-is-gonna-be-alright
https://addenda.bandcamp.com/album/and-every-toast-is-gonna-be-alright
https://addenda.bandcamp.com/album/and-every-toast-is-gonna-be-alright

[CAT]

No tinc ni idea de si estarà al vostre gust. però la torrada està llesta i a taula:
Ho vam grabar amb en Juan Carlos el 21 de gener de 2017. Se seposa que serà part d’un compartit entre 4 bandes Addenda, Knur, Ansia i Butron (AKAB :P) però ha anat tot tant apoc a poc per tenir-ho en 12” a temps per la nostra gira que ho hem filtrat!
Sortirà editat tard o d’hora!

És la nostra 5a gravació. Consta d’unes quantes cançons curtes de merda més catades en català, basc, portuguès, francès (cap en castellà altre cop!) una versió adaptada d’Spazz i per fi ens hem “armat de valor” i hem escrit (i hem cantat) la nostra primera cançó en anglès.

Totes les lletres i traduccions al bandcamp. Les llargues explicacions les pujarem aviat.
Si algú s’anima a traduir-nos-ho en alters idiomes ens encantaria!

[ENG]
No clue if it’ll taste any good to you (like if you ever had a say about it) but the toast is ready:
We recorded this is one day at Juan Carlos Riutort studios 21st january. It was/is supposed to be our part on 4way split vinyl with Addenda Knür Ansïa Butrön (AKAB :p) , but it went to slow to have it on a 12” on time for our tour so we leaked it.
But it will came out soon (or later!)
It’s our 5th recording. just some more few shitty short songs sang in catalan, basque, portuguese, french (no spanish lyrics again, just spanish samplers sorry!) a Spazz cover adapted into our language and finally we encouraged ourselves to write (and sing) OUR FIRST song in sloppy english!

Lyrics, translations on bandcampand. Little explanation of every song will be uploaded soon.
If anyone wants to help transalting into other languages will be welcome!!

Link

One year ago…

Ara fa un any estàvem fent el perla per les europes, aquí un exemple:


Acabarem l’edició d’un vídeo resum de tota la gira en breus (o eso se espera).