Day 15 KultureFabrik, Zurich (CH)

Ahir vam fer una kilometrada bastant boja desde Dunkerque fins a Zurich, ens vam aixecar a les 8 i He dit que se‘ns va ajuntar el Ben cienciologo francès resident a barna?? havia de venir a Dunkerque per tornar amb nosaltres fins a Barna però al final el vam recollir a un punt de Béèlgica a uns 100km de Charleville-Meziéers. Osigui que va ser un pal pels que conduien, però todabía mas pels que anavem darrere fins arribar a Switzerland.

Ara estem camí a Innsbruck, i apunt de -por fin- acabar. Mola veure com durant la gira ha vingut una austriaca, un anglès, una holandesa i un francès. Tots tenien en comú que, aparte de un monton de otros idiomas, tots parlen castellà, algunes de llengua materna i d‘altres de manera molt fluida. Què vull dir amb això? Que tenim colegeus a tot arreu? Que varia penya de por ahi que coneixem li agrada viatjar i que s‘‘apunten a un bombardeo? Que mucho colega guiri però potser lo retllevant aquí és que cap colega de Barna vulgui venir hauriem de trobar-ho, com a mínim significatiu….

Lo guapo de recolir el Ben és que vam parar a un super normal – en contraposició a una merda de benzinera on un vegà ni pagando el doble pot menjar de res- i fue un gustazo fer-me un bocata de hummus, aguacte expropiado, tomàquet sec, pepinillos i brotes. Nyam!! A banda de la pallisa tragectística, el manjar valio la pena, estubo guapo.

Vam arribar a la Kulture Fabrik a les 21:50 i vam anar a buscar el Hans i la Jenny, el bolo estava anunciat a les 22h… so o“once again three hours late! Ja se que ho dic sempre, però realment el lloc estava guapissim (ja posarem alguna foto que no soy bueno describiendo sítios) Quan vam aribar hi havia tot de penya mirant un espectacle de malabars amb foc, i quan baixavem de la furgo ens va semblar rollo “uau, tota aquesta penya?“ Com que esperaven el nostre backline per comenCar, vam anar fer tot de cul.

Vam muntar tot lo ràpid que vam poder, i ens vam adonar que lo que hi havia a la entrada de la casa no pensava ni de conya en anar el bolo, així que tornavem a ser poca penya, uns 20 i una mica fluctuant.

A les 23:30 van comennCar uns xavals joves que es deien Güsel (algo així com basura crec que vaug entendre) i eren prou entranyables, i tot i que -encara- no entenem el swiss-german, com que parlaven molt entre tema i tema eren prou entretinguts.

Després van tocar els Butchers Of Lassie, que feien synthPunk, i portaven uns 6 mesos tocant vaig entendre. No és gaire el meu rollo y tube un poco de prejuicios, però el cantant va resultar ser molt majo.

Addenda cap a la 1:00am, va anr molt bé. Diria que vaig comencar contant 12 persones i desprès n‘hi havia uns 20. Va tornar a sonar molt bé perque tot estava sonoritzat, i a molta penya li va flipar i vam vendre rollo 75CHF. La Laura diu que demà a Innsbruck, aquest estiu ens haurà vist 15 cops i que ja plega.

Se`‘ns van fer les 4 i vam anar cap a la caseta del Hans i la Jenny i per fi vaig veure se casa. Després ens van fer beure del licor aquest suizo de 41 o 42 herbes -sòlo 29%- i explicant històries un altre cop se‘ns feien les 5:30 i hem dormit fins les 10 per demà arribar d‘hora a Innsbruck. Queda poco ya!

Day 14 Le Kalvaire, Dunquerke

Vam parar a menjar a una friteria de estas belgas, jo esperava menjar només patates fregides com de costum però tenien una groenteburger i me sorprendí a mi mismo ver que recordaba un poco de dutch basics i que me permitió auto-donar-me el noticion de que comeria algo mas que fritatas. Van caure 2 groenteburgers de esas.

Le Kalvaire és un garito que pel que vaig entendre porta uns 20 anys per allà Dunquerke, tenen una casa llogada, un garatge així prou gran i com un garatge on fan els bolos on hi deben cabre unes 40 persones i que feia prou goig.
Evidentment que vam arribar tard – i els calien les nostres dues pantalles- aleshores fins les 20:30 no van poder comencar el concert. Em va fer gràcia que mentre portavem les dues pantalles cap a l‘escenari, el guitarra del primer grup em demana si només en tenim una a lo que responc que som un guitara només i després em diu que ells també peró ja se les arreglarà amb una. :/ pos vale!
Després vam tocar nosaltres, i me sorprendimos com recent arribats, ho vam fer prou bé.
No vam dir gaires tonteries i ni vam acabar de montar el merch perque ho vam veure tan poca gent afegint-hi que haviem perdut la cinta americana güena amb la que penjar les samarretes, però la penya s´ho va passar bé i nosaltres -once again- també.

Van tocar els UNSU; que com el primer grup eren de Lille, i la verdad que ho van destrossar tot. Grind del que me mola a mi amb molt més hardcore punk style que metallòs-solero-grenyut pesat. El bateria era hiptònic, os lo juro. TU-papapappapapap i etc….

El ambiente era bastante borrachi-petanki eso si… quan vam arribar ja no quedaven birres del grups, i al costat d‘on haviem de sobar i havia un organillo setenetero que era fue el juguete preferido durante mucho rato de muchos de los pesankis. Birra ens en van donar de la barra això si. Després vam tocar Bestial Vomit fins que va arribar la policia i va fer que s‘acabés en seco concert, en principi ells diuen que els quedava la canco més curta de totes, que endreCen els setlist priemr la més llarga i anar reduint, osea que no fue pa tanto. Després vaig estar parlant un rato amb el bateria, que tenia moltes ganes de parlar, i ens va explicar que encara els quedava 1 mes i mig de gira, i que després se´n anaven al Japó. Nada, vam tallar-li el rollo una mica demanant que apagués la llum i la porta i ens hem aixecat a les 8 per anar cap a Zurich i hem recollit el Ben de camí i allí estamos.
Avui trobarem al Hans i a la Jenny!!

Day 13 ADM, Amsterdam (NL)

Vam deixar el nord d‘holanda per anar cap a Amsterdam, tard com sempre, es quan arribem a ADM que està bastant a les afores de la city i que es un terreny okupat que porta poc menxys de 20 anys driria. Debien ser les 20.00h, la gent ja sopava i el Berk, que només presentar-nos ja nos dijo que era fan nuestro, insistia en que anessim a sopar que sinó s‘acabaria.

Ens vam posar molt finos tots hi havia una crema de verdures, una amanida de rúcula, poma i demases, després safates de patates, moniatos, carbassa i carbassó, del seu hort; un arros amb verdures i alguna cosica mas. Nos pusimos finos antes de tocar; jo sobretot a amanida No bé, molt bé.

Tocava un grup que feien pop-punk i que es deien Maybe Not, dedueixo que deuen ser erasmus o nouvinguts o parecido perque un era portugués, una era d‘Hungria i l‘altre australià o de Nova Zelanda… Diguessim que tot el públic semblava més asiduu al crust, hc o whatever lo que sea pero mas oscuro que al pop-punk, osigui que de la penya que hi havia, excepte 3 colegues seus que van grabar tot el concert en una camara ultra profesional full-hd i tal, estava a la barra durant tot el bolo. Van acabar amb una versió de redemption song en punk

El bolo va ser molt guai, d‘aquell que estamos mas de fiesta que de concierto, brometes de merda, ficar-nos amb els misfits -després ens van demanar explicacions-, mentir sobre les versions que toquem, fer que li cantessin el happy birthday al fran i que bufés les espelmes i que després portessin un pastis de veritat, i alguna que otrsa gilipollez. No es que la clavessim tocant però va ser molt divertit. Després vam estar bebetm xupitos per celebrar-ho i ballant, tothom se‘n en va anar cap a les 4.30, però alguns ens vam quedar -al final inclús sense ningú del ADM- fins els 7:30 escoltant temazos i acaparant el control del youtube. Funny till the end!

Pel matí vam tornar a sortir tard cap a Dunquerke, vam deixar l‘Amanda a prop de una estació de tren i nos fuemos pa Francia.

Day 11, the (new) morgue, Leuwarden- Day 12 – day off Groninga (NL)

Vam anar a buscar a l’Amanda a Groninga i després vam anar a Leuwarden, a uns 60km.

El lloc estava com en una zona residencial i estava okupat desde feia un any i mig, i estava guapo per fer un bolo petit i es deia the (new) morgue). L‘anterior projecte que havien tingut okupat era a una morgue y les moló seguir con ese legado. Tenia pinta que no anava a venir gaire gent però nos equivocamos, van arribar just després de nosaltres unes quantes persones. A algun de nosaltres ens van preguntar algo, però si sólo se decir que ik spreek geen nederlands, encara menys el frisó -que es e parlen a Fryslân– I bueno nada, que otros qu eno venien a veure‘ns…. Al final es que el dia abans diumenge ja hi havia hagut un concert amb 3 grups que hi havia com unes 60 persones, i eren veïnes que estaven fins als nassos del ruido i de la moguda, però todo acabo bién i com que era dilluns ii només tocavem nosaltres que acabaria d‘hora…. s‘hi van estar un buen reato i al final quedamos unas 10-12 personas i anavem a començar i com que hi havia un piano amb la tapa oberta me parecio poco menos que tentador dar la nota, i com que sonava un tema folk punk d‘aquestes que son una T (CGAF – CGAEFG) vaig poder tocar per sobre quatre acords durant uns minuts i ja vaig agafar el baix per comencar addenda.

Encara però em va venir una de les 7 persones -que no erem ningú de les nostres ni la laura ni la amanda ni la Lotte- i se sorprendió porque el tema era de un grupo de Leuwarden i tal y me lo contó y lo le escuché.… Cap a les 22h toquem. El inaki se da cuenta que ha perdido un par de cables però com que jo en portava de sobres todo ok i ja mitja hora més tard acababem.

Hem de dir que el sopar ens va sorprendre, nose ben bé que va passar amb el sopar, sinó tenia res per cuinar o si se li havia fet malbé, però va acabara anant a comprar uns Bapaos, que-adjunto foto- es un bollo congelado amb algun farcit i tal rollo verdures però is fucking sweet -i eren veganos i sanos!-, se agradecé que luego antes de irme me ofreciera otro. No va venir penya però ens van donar-nos el que van poder, era dilluns així que lo que vimos es lo que habia. Vam demanar totes les birres que ens quedaven en consumicions -ahi no dan tiquets cutres hechos a mano al momento, dan fichas de plástico ;)- i vam tornar per dormir a Groinga i així al dia següent la Furgo -siempre y cuando no haguessim de anar al mecànic claro… –no calia que es mogués, Y como lo que puede pasar es posible, i a causa de la mierda del cierre centralizado y una porta que no volia tancar, caaasi pasa, pero al final no.

El dia següent vam estar ne plan tranqui per Groningen i com que la Amanda ens va aconseguir 4 bicis de penya del house project on viu, vam poder fer coses molt holandeses como fumar porros i ir en bici, anar a una botiga de música a comprar un parche de bombo i de goliat on hi há màquina de café gratis pa que la penya mediti si compra coses o no, jo em vaig fer dos infusions i el Inaki diu que es el millor capuccino que s‘ha fet mai, i total que després nos fuimos a tomar unas IPAs i jo vaig anar amb l‘Amanda a un concertillo de folk punk que tocaven una penya d Groninga que eren com 11, i després un pavo de Texas prou divertit. De camí a se casa un par de fritatas de estas con piel y pa dormir.

Day 10 bad trip, Bremen (DE)

Teniem  em un ratet de camí i per fer-ho més ameno ens vam fumar uns mais més i lo que ens va sobrar ho vam tirar per la finestra de la furgo per evitar  Polizei problemen i perque no tots que anem a la furgo fumem i parecio lo mas razonable . Vam parar a la platja i vam estar fent l‘idiota amb el Fran per allà mentre les alters feien fotos. Aquest cop si que que arribavem tard i ens vam estar escribint amb en Martin -que el conexia de que van venir a tocar amb Hirnsaule a la Rampa fa uns mesos- i ens va dir que tot ok.

Vam arribar però que encara feia sol i que l’éspai era semi-obert i vam veure-hi unes 60 persones, que malaurada però evidentment no eren allà  per nosaltres sinò perquè era la inaguració del Bad trip, tot i que un alemany que conexia de barna del taller de bicis de casa si que hi era. Aleshores ja estava tocant el segon grupn que feien surf que es deien empty Bones. i Ja ens haviem perdut el primer grup Sworn Liars. Després vam tocar nosaltres no sense abans haver caigut unes birres. El lloc del concert era una sala on al principi hi havia una rampa molt guapa de skate que també acabavenn d’inagurar, i aleshores feia que la penya mires el concert des de duiferents parts. Vam tocar un altre cop amb energies recuperades de els dies anteriors i va estar guai, unes 20 persones ens van fotre cas. Després em va saludar un noi que em sonava dels sworn liars en castellà, i em va fer falta que em fes una referència perque jo a Bremen estava desubicat encara, i aleshores ja vaig caure i dic ahhh en Juanmi de peligro!

Pues la veritat que ens van tractar molt bé per allà, vam sopar chili sin carne – molt picant altre cop- i en vam sortir molt contents, really! i després vam tornar cap a casa en Martin, que ell es profe, i tenia classe el dia seguent. Vam estar un parell d’hores encara al menjador d’ells i ens va donar molt bon rotllo  ell i la M. També ens va encantar que estiguesimm escoltant un directe de Alt-J -que a mi personalment i al Fran també ens encanta- i va fer que estiguessim encara més agust. Però es que encara hi ha més! en cerrt moment ens pregunta el Martin si voliem que treiés el Patxaran, i claro ni uno ni otros saben decir que no a estas cosas. Vam fer alguens birres més i ja a sobar. next Day a netherland.

tschüs!

Como Goteborg va ser tan brutal i mortal, el dia següent estabem tots bastant rebentats d‘ haver conduit un munt d‘hores -otro de no haber dormido- i cap a les 13 vam fer camí cap a Copenhagen tots quatre i l‘Steve de UK que va venir una data més amb nosaltres. La primera parada per posar benzina a una mitja hora ja fora de Goteborgi adonarar-me que el despiste m‘havia deixat l‘anorak amb la càmara -no digital- i mès coses al 128A, així que vam tornar per pillar-la, em vaig tornar a despedir d‘alguna de la penya que encara corria per allà i ara si que camí cap a Copenhagen . Això si, vam continuar fent unes quantes parades més i com sempre, hi ha fotos que ho avalen.

Vam arribar abans de l‘hora i vam anar a fer un rulo per Cristiania i a ver si era tan guai como decian, però com que no anavem amb ningú local doncs no vam veure els racons més guais rollo autonoms, només vam veure lo més turístic, paradetes hippis, birra, i decenas de puestos que venien herba i hash a granel. Como buenos julais vam gastar-nos unes 100k en apaleao del que fa temps que no fumavem.

Arribem al Ungdomshuset -que és el house-project on fan el K-Town Fest- vam descarregar i vam  conèixer el Mads i ens va comentar que cap grup volia tocar ùltim i no es va poder fer a sorts, osigui que tubimos que ser nosotros… Lo bueno es que gracies a això ens vam poder escaquejar de fer proves de so almenys, i com que no haviem dinat res, ens va venir bastanrt bé sopar a les 19:30, en horario europeo. Teniem molta gana, estava molt bo i abundava tant que ja ens van dir que pel matí n‘agafessim tant com volguessim per poder dinar on the way to Bremen. 2 plats d‘amanida i 2 trossos de Lassanya caieron. Va venir la Eva, que és una colega de Valladolid de l‘Inaki que estava Itxasgain, un CSO ja desallotjat molt guapo a Donosti- -que una vegada vam estar per allà i hi va toar Aitor Nieve i Poppy Puppyi ens va explicar que a partir de mogudes de dealers a Cristiana aquella setmana i que hi havia hagut tiroteos amb la policia aquella mateixa setmana i que cada X temps es repetia, que era cíclic. Després mi sabio cuerpo me dijo que caliai ens van pillar tumbar-se un ratet

Van tocar uns grinderos, que tot i que no vaig veure el Fran diu que van estar molt guapos. Després em vaig despertar i tocaven uns sludgers, que pel meu gust eren profundament aburrits. Hauria preferit el grind per despertar-me una mica així que em vaig demanar una flitz-cola per veure si m‘espabilava una mica. Després ens tocava a nosaltres i va ser el concert més petanki que vam fer a nivell d‘energies, però em va fer la sensació que la penya tampoc havia estat gaire animada abans durant la resta de grups. Tot i que amb nosaltres es verdad que hi va haver un petit pogo i que a varia penya li va molar i ens van pillar algunes coses.

Després, igual que tants altres dies, vam estar xerrant sobre la moguda a Catalunya un rato amb unes noies catalanes i de bilbao que vivien per allà. Vam estar fumant uns mais amb el Mads i ens va explicar historietes…  al preguntar-li perque ens havia dit que si a fer-nos un bolo, ens va dir que haviem tingut molta sort que tot i ser ell més sludgero i metallós, com que vam arribar de part de Instinto i li molen molt ens havia dit que si. també deia que unes setamnes abans els hi havia montat als Knur i que va ser la hòstia aquell dia. Em vaig quedar fins que van tancar el bar i mentre em quedaven consumicions i cap a les 2:30 o així cap a dormir finalment. El dia ens vam despedir del Steve, vam omplir els tuppers de menjar i Let´s go Bremen!

Arribem al carrer on els house-projects Manfred i Liwi eren els dos on es es van fer el warm-up del festival, però encara no hi havia ningú con lo que vam preguntar per anar a comprar unes cordes de guitarra i un jack a una botiga d‘instruments que al arribar-hi just acabava de tancar. 18:32, pero total vam acabar conseguint comprarles.

Després, com que ens havien dit que hi havia tot de garitos veganos i penya per allà a la vora. a insistència de alguno vam anar a menjar un curriwurst vegano. Un cop en una altre gira, a Hamburg, a ens vam menjar al carrer de la Rote Flora i ja llavors vaig pensar que tampoco es pa tanto.

A un altre venue, un ex-cine ex-ocupat o algo així, aquella nit també tocaven Wolfbrigade Disfear, Cynuss i crec que per 15pavos i les entrades estavan esgotades -con lo que la Laura no es va poder escapar de veure‘ns una nit més 😉 – Vam trobar-nos amb colegues croates de la penya de Ugly Fucks que viuen per allà Leipzig, el Sidney de THC-DIY de Austria, que tot i que ens va ficar pasta pel 7“ ja fot temps no ens havia vist mai -i eso que haviem de haver tocar amb el seu grup Noize Torture a Innsbruck la gira pasada però van cancelar i alguna aktre penya que coneixiem per allà

Vam conèixer la Anett -que es la que ens va aconseguir ficar-nos al concert-i ens vam explicar mogudes i ens va ensenyar el Zoro, que es on els dos dies següents feien el festi i on vam dormir i després ja vam tornar al Liwi un altre cop. Lo de l‘ordre, -ehem!- no lo hechamos a suertes perque va semblar que els dos grups de Rússia ja els va semblar bé que nosaltres fossim primers, que al dia següents teniem 950km. Osea que vam obrir el festival i va molar molt la veritat, el so va ser molt guai i vam sortir bastant motivats, bastnata penya ens va pillar coses, vam repartir uns quants dels papers que solem donar amb les lletres i explicacions en anglès i nos dijeron cosaas.

Vam recollir instruments, peró els haviem de deixar les pantalles i la bataca als dos grups russsos. Del primer dels dos Tanator, feien Trash Metal i em van molar molt el bateria, va fer que molta penya disfrutes. Los otros no em sap greu si queda malement, -y venia advertido per croates i austriacs- me aburrieron bastante, stench crust noseque, se li va trencar el parche del bombo de la bataca del Fran i no dijo ni mu. Un se n‘havia anat a dormir i els altres vam quedar fins les 4:30 per carregar el backline a la furgo i així ja sortir directament. Ens vam aixecar a les 6:45 i camí cap a Goteborg.

*as they ask, no photos in Leipzig.

[Day 6]Azyl Bar, Liberec (CZ)

A Liberec vam arribar tant tant d’hora al bar Azyl que encara no hi havia ningú – a diferència de totes les altres gires- i ens va tornar a donar temps de dir que anavem a estirar  les cames i fer el guiri. Però claro, vam acabar tipicamente anant a picar algo i fer alguna birra – de calidad bastante corriente por cierto-.

Després tornem al Bar Azyl i allà si que tenien mogollon d’ artesanes, IPA de barril,  y muchas mas. I així vam a anar fent temps me tre La penya del colectiu feien reunió per decidir que fotre amb els veïns gilipolles que es decidexen fer-se una casa davant d’un bar que fan concerts i dsprés els hi molesta la moguda, així que per una doble ipa que es deia double idiot  pa mi entretanto. Van arribar les Troika i vam estar assegudes comentant com anaven les gires, como està en Catalunya- España i de com provablement serà l’última vegada que de tocar juntes, podran posar com van fer Spanêlsko a les dos. Ens vam jugar a pedra-paper-tisora-grillo-navaja qui tocaria primers i l’Iñaki va guanyar, amb lo que van començar elles. Per mi va ser molt guay coincidir amb elles tant lluny i el concert d’elles va estar molt, el nosaltre crec que a ningú li importa. Elles anaven a Praha, d’on veniem i nosaltres anavem al dia següent al Zoro fest a Leipzigal Zoro Fest i on també hi toquen pero en diferent dia.

Gracies a la Petra i al Washek per montar un bolo a dues bandes  de gira un dimecres i que fos guay. Va molar que hi haguessin unes 30 persones, dels quals uns quants persons que van entrar directament al top ranquing petangqui.

Gràcies per la super a little big spicy food -que como buenos muertos de hambre ens vam omplir un buen tupper-  A la Petra de nou per quedar amb uns pesats com nosaltres i fer-nos un rulo a mediodia després de despedir a les Troika, després vam na a dinar a un restaurant vegeterià -molt barato per lo que estem acostumats- i luego ja cap a Leipzig.

Pégale al ruido, y vamos otra vez…

Després de creuar Bayer arribem a Brandys nad Labem, passat Praha. Arribem a casa de el Milos i la Adela i -ja se que se siempre se suelen decir estas cosas- son molt molt majos. Tanto que, en principi haver de fer només una nit allà i una altre a Praha, ens vam quedar les dues nits allà.

Segur que a la Adela i el Milos no els hi feia tanta gràcia com a nosaltres que 4 persones que tenien al menjador, a les que ser van convidar a sopar quan cap a les 22h vam arribar a se casa un plat de Gnocchis amb salasa d’espinacs (aka Iñokis con spiñakis. Llàstima ) i desprès ens expliquem xorrades mentre fem un canutillo a la cuinaa i ja anem a sobar. Eso si, t’aixeques pel matí, y na, otra vez a comer… panets, patés i quesos veganos, smoothies, ginger tea, coffee, cherrys del seu hort deshidratats en olii demases… Després vam anar a a Praha a fer una mica el guiri y a ver lo típico: el puente, el castillo, la catedral y la plaza con el reloj ese astronómicoi.

Luego a beberse una artesana negra, una ALE, i cap al concert. 

A prop del metro Pankrac està un café en mig d’un parque enorme i envoltat de un montón de rasca-C-els, i si, hi ha pista de petanca al costat, però malauradament no hubo ocasión.

Van començar tocant una penya de praha, Kunta Kinte, fastcore amb dos veus -una grave y otra aguda, sabes?- i eren molt majos.

Després vam montar i tal, i quan ja anavem a començar a tocar ens avisa la Laura que ha arribat el Votja -que no és el mateix Votja bataca de Bob, que a Krupka on vam tocar al octubre 2014. Si, cuando nuesta “nightmare in Krupka”- sino un colega del Milos que sols uns dies abans li vam esciure per viam si ens podia serigrafiar unes camis, y asi lo hizo! Osigui, com que tenim les camis al KJBI a prop de montpellier fer-les arribar, per exemple a Leipzig, hagués costat una pasta pa los correos franceses que coincidimos todos: Fran, Laura, Iñaki y Josep, que bajo ningun concepto se lo merecian. Vam pensar doncs que millor fer-ne de noves amb aquella pasta – ja que de moment ens està anant bé, o mas bién no ens està anant malament- que gastar-nos-ho en envios estúpids. Així que ens hem fet fer 20 camis del disseny de la mà en negre.

El bolo realmente va estar guapo, era martes, que ni cases ni te embarques, i hi havia unes 40 persones. Van fer moltes fotos i videos osigui que algo HD apareixerà en algun moment. Vam cobrar 2200k del bolo i vam vendre 2190k de merch, les camis noves ens van costar 3000k (120e) osigui que amb lo que ja haviem venut pel camí estava to pagao. La i el cantant de Kunta Kinte, a partir d’un chiste mal entès que vam dir mentre tocavem, ens van intentar regalar un bolson verd pero n’hi vam tornar el 95% perque era objectivament too much, al final un xaval ens rula polen, pero també era d’aquest verd que a mi sabeis que no me sacia.

La última, recollim i mentre dic adéu em conviden a un xupito guapo, m’enporto la ultima pa cassa, un fly a la cuina del Milos i la Adela i bona nit.

Al matí ens han tornat a donar d’esmorzar, i la adel ens ha recomanat una parada de camí a Liberec on fer una excursioneta muntanyosa, i ha sigut molt guapa.

Avui toqum al Azyl Bar amb Troika, i promete i la veritat és que ens fa molta ilusió.