dia 5 Istambul

Com haviem comentat, alguna de la penya d’Ankara que ens montava el bolo el día anterior – entre ells el Burish, el black metal guy- els hi agradava prou la gresca. Significatiu en una ciutat on evidentement que es pot, però no es a tot arreu que resulta tan fàcil pillar cervesa. I ens vam deixar enganyar per pillar-nos una turca, concepto que evidentemente no teniamos porque, pero expusimos mientras tocabamos, después vino eso donde nos y se, a mucha honra, mofaron de lo español.

Ningú pensava o recordava que quan a les 5 ens ficàvem al llit que a les 9 haviem d’estar de camí a Istanbul.

Ens posem en marxa a tir dels prop de 600km que teniem fins a la antiga Constantinopla i arribem prou a temps!! Llegamos por la tarde i cervesa i paseo pel barri de Kadikoy previos. Cap a a les 21 començaven primers acords dls Rotting System, primer grup de la nit i primer grup amb el que toquem en tota la gira!
la veritat que estava bastanr il·lusionat per tocar amb un grup de Istambul, però va ser una mica decepcionant musicalment al veure que es deidicàvem a cantar en angles fent versions de Terror, Sick Of It All i Madball….

El bolo va anar molt bé, a un soterrani d’un pub al Bell mig del tumulto de Kadikoy. Va venir bastanta penya i vem tornar a sentir aquesta escalfor que vem sentir a Ankara, com a casa! Sobretot pel Fran que ja portava dos vegades que l’hi deien que feia cara de turc…. 😉

Al recollir, en Lenny -el noi que ens havia d’acollir les 2 següents nits a Istanbul- ens va portar a gastar algunes delicies locals.

Com que vam tocar a la part asiàtica i dormiem a la part Europea, The truth van anar a casa en furgo amb un acompanyant però no hi cabiem tots, i Addenda vam anar amb un taxi colectiu, i després uns + de 35 minuts de caminata desde la plaça Taksim fins a casa seva al barri de Beyoglu, lo que havia sigut el barri grec i armeni i d’on van ser expulsats cap als anys 50 i un munt de cases es van quedar buides.
Nosaltres anavem concretament a dalt d’un turó empinadissim (la baixada de la glòria per anar a Bloques és poco e comparación) al final del barri casi, on ara hi havia u ghetto kurd i on hi havia la seu del partit kurd: HDP.
vam arribar a les tantes i vam donar per acabat el dia. Los dos siguiente serien mooolt més divertits, lo juro…

———–
*El bolo era en 1r de maig i per lo que vam preguntar, a diferència de l’any anterior on va haver-hi protestes i càrregues policials, no va passar gaire cosa a Istamabul aquell dia. Tota la plaça Taksim i un munt de barris van estar envoltada de tanques i presecia policial. Con que, otra vez per lo que em va ser explicat, la penya conscienciada aquell dia s’està a casa als seus barris. Algú ens va dir que uns 30 estudiabts havien intentat fer algo i els havien dentingut.
Si que vam veure molts cartells anarquisrs del 1r de maigdeq -molts mig arrencats- perònr sembla que no era cap convocatòria, sinó un petita, per mostra de visibilitat.
Les coses estan bastant lletges per allà pel (poc) que sabíem i el que ens explicaven. No hi ha esquerra organizada visible pràcticament i que hi ha milers de persones empresonades -algú ens va parlar de presons il·legals/penya desapareguda- per pràcticament res, inclús per twuits….

**Si, se puede facilmente comer vegano en muchos sitios: Çorba, Pilsv, Merçemek i demases..
i com que la lira està molt devaluada des de fa dos anys (1e = 6 i pico lires)
a causa la crisi. Oisgui que per unes 25 lires vaig poder menjar 3 plats: arròs, llenties tronjes, bròquil amb xampis i pastanaga, aigua i pa. O també un falafel amb hummus per 10 lires. La penya de The truth van anar a un vegà con nombre genèrico, “Vegan Istambul” on es van posar moolt les botes també per les mateixes 25 lires.