Como Goteborg va ser tan brutal i mortal, el dia següent estabem tots bastant rebentats d‘ haver conduit un munt d‘hores -otro de no haber dormido- i cap a les 13 vam fer camí cap a Copenhagen tots quatre i l‘Steve de UK que va venir una data més amb nosaltres. La primera parada per posar benzina a una mitja hora ja fora de Goteborgi adonarar-me que el despiste m‘havia deixat l‘anorak amb la càmara -no digital- i mès coses al 128A, així que vam tornar per pillar-la, em vaig tornar a despedir d‘alguna de la penya que encara corria per allà i ara si que camí cap a Copenhagen . Això si, vam continuar fent unes quantes parades més i com sempre, hi ha fotos que ho avalen.
Vam arribar abans de l‘hora i vam anar a fer un rulo per Cristiania i a ver si era tan guai como decian, però com que no anavem amb ningú local doncs no vam veure els racons més guais rollo autonoms, només vam veure lo més turístic, paradetes hippis, birra, i decenas de puestos que venien herba i hash a granel. Como buenos julais vam gastar-nos unes 100k en apaleao del que fa temps que no fumavem.
Arribem al Ungdomshuset -que és el house-project on fan el K-Town Fest- vam descarregar i vam conèixer el Mads i ens va comentar que cap grup volia tocar ùltim i no es va poder fer a sorts, osigui que tubimos que ser nosotros… Lo bueno es que gracies a això ens vam poder escaquejar de fer proves de so almenys, i com que no haviem dinat res, ens va venir bastanrt bé sopar a les 19:30, en horario europeo. Teniem molta gana, estava molt bo i abundava tant que ja ens van dir que pel matí n‘agafessim tant com volguessim per poder dinar on the way to Bremen. 2 plats d‘amanida i 2 trossos de Lassanya caieron. Va venir la Eva, que és una colega de Valladolid de l‘Inaki que estava Itxasgain, un CSO ja desallotjat molt guapo a Donosti- -que una vegada vam estar per allà i hi va toar Aitor Nieve i Poppy Puppyi ens va explicar que a partir de mogudes de dealers a Cristiana aquella setmana i que hi havia hagut tiroteos amb la policia aquella mateixa setmana i que cada X temps es repetia, que era cíclic. Després mi sabio cuerpo me dijo que caliai ens van pillar tumbar-se un ratet
Van tocar uns grinderos, que tot i que no vaig veure el Fran diu que van estar molt guapos. Després em vaig despertar i tocaven uns sludgers, que pel meu gust eren profundament aburrits. Hauria preferit el grind per despertar-me una mica així que em vaig demanar una flitz-cola per veure si m‘espabilava una mica. Després ens tocava a nosaltres i va ser el concert més petanki que vam fer a nivell d‘energies, però em va fer la sensació que la penya tampoc havia estat gaire animada abans durant la resta de grups. Tot i que amb nosaltres es verdad que hi va haver un petit pogo i que a varia penya li va molar i ens van pillar algunes coses.
Després, igual que tants altres dies, vam estar xerrant sobre la moguda a Catalunya un rato amb unes noies catalanes i de bilbao que vivien per allà. Vam estar fumant uns mais amb el Mads i ens va explicar historietes… al preguntar-li perque ens havia dit que si a fer-nos un bolo, ens va dir que haviem tingut molta sort que tot i ser ell més sludgero i metallós, com que vam arribar de part de Instinto i li molen molt ens havia dit que si. també deia que unes setamnes abans els hi havia montat als Knur i que va ser la hòstia aquell dia. Em vaig quedar fins que van tancar el bar i mentre em quedaven consumicions i cap a les 2:30 o així cap a dormir finalment. El dia ens vam despedir del Steve, vam omplir els tuppers de menjar i Let´s go Bremen!