Pégale al ruido, y vamos otra vez…

Després de creuar Bayer arribem a Brandys nad Labem, passat Praha. Arribem a casa de el Milos i la Adela i -ja se que se siempre se suelen decir estas cosas- son molt molt majos. Tanto que, en principi haver de fer només una nit allà i una altre a Praha, ens vam quedar les dues nits allà.

Segur que a la Adela i el Milos no els hi feia tanta gràcia com a nosaltres que 4 persones que tenien al menjador, a les que ser van convidar a sopar quan cap a les 22h vam arribar a se casa un plat de Gnocchis amb salasa d’espinacs (aka Iñokis con spiñakis. Llàstima ) i desprès ens expliquem xorrades mentre fem un canutillo a la cuinaa i ja anem a sobar. Eso si, t’aixeques pel matí, y na, otra vez a comer… panets, patés i quesos veganos, smoothies, ginger tea, coffee, cherrys del seu hort deshidratats en olii demases… Després vam anar a a Praha a fer una mica el guiri y a ver lo típico: el puente, el castillo, la catedral y la plaza con el reloj ese astronómicoi.

Luego a beberse una artesana negra, una ALE, i cap al concert. 

A prop del metro Pankrac està un café en mig d’un parque enorme i envoltat de un montón de rasca-C-els, i si, hi ha pista de petanca al costat, però malauradament no hubo ocasión.

Van començar tocant una penya de praha, Kunta Kinte, fastcore amb dos veus -una grave y otra aguda, sabes?- i eren molt majos.

Després vam montar i tal, i quan ja anavem a començar a tocar ens avisa la Laura que ha arribat el Votja -que no és el mateix Votja bataca de Bob, que a Krupka on vam tocar al octubre 2014. Si, cuando nuesta “nightmare in Krupka”- sino un colega del Milos que sols uns dies abans li vam esciure per viam si ens podia serigrafiar unes camis, y asi lo hizo! Osigui, com que tenim les camis al KJBI a prop de montpellier fer-les arribar, per exemple a Leipzig, hagués costat una pasta pa los correos franceses que coincidimos todos: Fran, Laura, Iñaki y Josep, que bajo ningun concepto se lo merecian. Vam pensar doncs que millor fer-ne de noves amb aquella pasta – ja que de moment ens està anant bé, o mas bién no ens està anant malament- que gastar-nos-ho en envios estúpids. Així que ens hem fet fer 20 camis del disseny de la mà en negre.

El bolo realmente va estar guapo, era martes, que ni cases ni te embarques, i hi havia unes 40 persones. Van fer moltes fotos i videos osigui que algo HD apareixerà en algun moment. Vam cobrar 2200k del bolo i vam vendre 2190k de merch, les camis noves ens van costar 3000k (120e) osigui que amb lo que ja haviem venut pel camí estava to pagao. La i el cantant de Kunta Kinte, a partir d’un chiste mal entès que vam dir mentre tocavem, ens van intentar regalar un bolson verd pero n’hi vam tornar el 95% perque era objectivament too much, al final un xaval ens rula polen, pero també era d’aquest verd que a mi sabeis que no me sacia.

La última, recollim i mentre dic adéu em conviden a un xupito guapo, m’enporto la ultima pa cassa, un fly a la cuina del Milos i la Adela i bona nit.

Al matí ens han tornat a donar d’esmorzar, i la adel ens ha recomanat una parada de camí a Liberec on fer una excursioneta muntanyosa, i ha sigut molt guapa.

Avui toqum al Azyl Bar amb Troika, i promete i la veritat és que ens fa molta ilusió.