01 Pagar-se les coses deu ser cosa de gent gran

[CAT]

Quant merda et pot durar aquesta eterna edat mental?Pagar per les coses es cosa de gent gran Fes-t l”ofés. Merda de voluntat 

[ESP] 
¿Cuanto mierda te puede durar esta mierda de edad mental? 
Pagar por las cosas es cosa de gente mayor 
Ofendete. Mierda de voluntad 

[ENG] 
How much funcking longer can this shitty mental age last? 
Paying for things is a part of growing up 
Get offended. You have a dhitty will

­

El títol està agafat d’un article molt guapo de l’últim número d’Ekintza Zuzenean.

M’agraden les aportacions voluntàries en comptes dels preus tancats, sobretot per lo potent del “cadascú segons les seves possibilitats” Mola la part en que molta penya a l’hora d’enfrontar-se a decidir un preu no escrit es descol·loca una mica, suposo que en general no ens és còmode parlar de preus i diners…Normalment fa que molta gent hi contribueixi a l’alça més que a la baixa però sempre hi ha el moment guapo on la més ocurrent i espavilada de les persones arriba i diu “muy anticapitalista pero vale 5 euros” o un“tendría que ser gratis si es una okupa” Agraïts de que penya així de desperta ens senyali les incoherències, fingim que aceptem la derrota dialèctica i que li agraïm la contribució teòrica (perque de monetària no en fa cap ni una) i ho deixem passar….

Això, o la patada al cul per que com que no és amb xatarra com es financen les coses, no és xatarra el que s’espera que paguis per tot allò que es curra la penya (concerts, edicions, publicacions, dinars, manteniment dels espais,etc…) i perquè les coses no han estat organitzades per que alguns se n’aprofitin passiva i gratuïtament, sinó per ajudar a finançar projectes, fer front a la repressió i per tal que la roda dels circuits DIY pugui seguir girant.

ENG
The title is taken from a great article in the latest issue of Ekintza Zuzenean.

I prefer voluntary contributions over fixed prices, mainly because of the power of ‘each according to their ability’. It’s wonderful when people are a bit thrown off by having to decide an unwritten price, I suppose because it’s generally uncomfortable for us to talk about prices and money. Usually it happens that most people contribute at the high end rather than the low, but there is always that beautiful moment when the most knowledgeable of them all arrives and says ‘very anticapitalist, but it costs 5 euros’ or ‘it should be free if it is a squat’. Grateful that we have such enlightened people to point out the inconsistencies for us, we pretend to admit dialectical defeat and that we appreciate the theoretical contribution (because there is no monetary contribution to speak of) and let it slide…

This, or a kick up the arse because just as things aren’t financed with scrap, scrap isn’t what you are expected to pay for all the effort that has gone into making things happen (gigs, publishing literature, food, maintenance of spaces, etc.) and because things haven’t been organised so that some people can passively profit for free, but to help finance projects, confront repression and keep the ball rolling in DIY circuits.

02 Acceptar Cap Abus Blau

Amb molta contundència, cridant i per escrit

Acceptar cap abús blau,

senyalant-los amb el dit

per dir-ho se’ns poden endur a tots detinguts

així i tot seguirem sent més lliures que tu

[ESP] 
Con mucha contundéncia, gritando o por escrito 
Aceptar ningún abuso azul, señalandolos con el dedo 
Por decirlo se nos pueden llevar a todos detenidos 
y aún así seguiremos siendo mas libres que tu 

[ENG] 
With lots of forcefulness, screaming or writing 
Accept no blue abuses, pointing them out with our fingers 
Just for saying it they can can arrest us all 
And even so we will be more free than you

Per que s’estengui i s’entengui que arreu del món existeix una internacional anti-policia que: no aplaudirà mai la seva feina i que senyalarà sempre la infinitat de casos d’abusos, corporativisme-encobriment, etc..

Potser queda molt acadèmic-reformista però, què tal intentar demostrar la legitimitat i viabilitat que socialment podria aconseguir tenir un procès de replegament/decreixement progressiu policial? Per exemple si classifiquéssim en categories les tasques que duu a terme la policia i que la població considera legitimes/il·legítimes, imprescindibles/prescindibles, amables/no amables, funcionals/disfuncionals, etc.. segurament ens sorprendríem. Potser, si totes aquestes tasques en comptes de ser tasques policials, les duguessin a terme funcionaris diferenciats, les funcions policials que són essencialment exercir la violència no podrien quedar mai justificades. Suposo que és precisament per això que als cossos policials els cal -com als exèrcits i les seves missions humanitàries- assumir funcions que semblen més aviat tasques de treballadors socials que de la policia, per tal de mostrar-se polifacètica i necessària i així legitimar altres funcions més impopulars. Desmuntem-ho!

ENG

So that it is understood that around the world there exists an international anti-police that will never applaud their work and will always point out the infinite cases of abuses, corporate cover-ups, etc…

This might sound very academic-reformist, but how about trying to demostrate the legitimacy and viability that a progressive process of bringing down/decreasing police activity could attain on a social level? For example, if we categorically classify the duties that the police carry out that are considered legitimate/illegitimate, necessary/unnecessary, friendly/unfriendly, functional/dysfunctional etc. by the general population, we would surely be surprised. Maybe if all these duties were taken on by differentiated officials instead of being jobs for the police, the functions of the police that entail the use of violence would become unjustifiable. I suppose it’s for this exact reason that the police forces are required – like armies and their humanitarian missions – to take on functions that seem more like jobs for social workers than the police, in order to make them appear multifaceted and necessary and thus legitimise other, less popular functions. Let’s dismantle it!

03 Saber falar linguas é poder distingir comment parlent les pauvres et les riches

Não há crise da que se poda fugir nem sair 
há uma guerra e o futuro está por se escreber 
saber falar línguas é poder distinguir 
como falam os pobres e como os “rics” 

y ‘a pas crise dont on peut s’echapper 
y’a une guerre, un futur à écrire 
savoir les languages et pouvoir distinguer 
comment parlent les pauvres et les riches 

———————————————————– 

[CAT] 
No hi ha crisi de la que es pugui fugir o sortir 
hi ha una guerra i el futur encara no està escrit 
saber parlar llengües és poder distingir 
com parlen els pobres i com els rics 

[ESP] 

No hay crisis de la que se pueda huir o salir 
hay una guerra y el futuro aún se tiene que escribir 
Saber hablar lenguas es poder distinguir 
como hablan los ricos y como los ricos 

[ENG] 

There is no crisis that can be feld or left behind 
There is a war and the future is still unwritten 
To know how to speak languages is to be able to distinguish 
How the poor speak, and the rich

Sona a verborrea del segle passat dir que “hi ha opressions estructurals que segueixen vigents, i això fa que continuin existint i perpetrant-se les desigualtats socials d’aquesta societat ”

S’ha aconseguit que la consciència de classe obrera s’hagi diluït? o sols és que la forma de referir-nos-hi ha quedat obsoleta i pràcticament ningú, tret d’uns pocs vells comunistes, s’interessi si és que ha de ser explicada amb aquesta vella retòrica?

És el fet de que puguem viatjar low cost style, estrenar mobles de l’IKEA, comprar un cotxe a 4 anys entre d’altres, el que ens ha distret i confós fins al punt de creure’ns certes bajanades?

I ara què? Ens deixem arrossegar pel reformisme dels nous partits? O per l’optimisme innocent i hippie de l’amor tot ho pot? O potser més realista i alineat a la nostra manera de fer, abracem el pessimisme-nihilista? Potser hi ha algo entremig, i suposo que en els nostres petits dia a dia als barris podem construir alguna forma diferent de relacionar-nos.

ENG

It sounds like verbal diarrhea of the past century to say that ‘there exists structural oppression that is still in force, and this perpetuates the social inequalities of this society’.

Has the dilution of working class conciousness been successfully achieved? Or is it just that referring to ourselves in such a manner has become obsolete, and practically no one apart from a few old communists are interested if it must be explained with this outdated rhetoric?

Is it the fact that we can travel on a low budget, use brand new IKEA furniture, or buy a car that’s 4 years old, amongst other things, that has distracted and confused us to the point of believing such nonsense?

So now what? Do we let ourselves be dragged along by the reformism of the new political parties? Or by the innocent, hippie-ish optimism that love can solve everything? Or maybe, more realistic and aligned with our way of being, we could embrace nihilist pessimism? Perhaps there is something in between, and I guess that in our day-to-day existence in our neighbourhoods we can construct a different way of relating to each other.

04 Atera Hemendik

Ze esan nahi didazu ez zaudela adoz honekin

idei bat bal daukazu galdetzerakoan

ez du eukitzen sekula erantzuna

ignorante lerdena sistemaren kontra jartzea

ez daukazu inongo kemena

zure lekutik, ikusten duzu dena

bi ostik ta atera hemendik

ongi etorri bizi erosora ongi etorri bizi inozora

[ESP] 
Cuando te pregunto si tienes una idea 
no encuentro respuesta 
estupido ignorante 
no tienes valor para ponerte en contra del sistema 
desde tu sitio, ves todo 
dos ostias y sal de aqui 
bienvenido a la vida comoda 
bienvenido a la vida ignorante 

[ENG] 
When I ask you if you have an idea 
There is no answer. Ignorant fool. 
You don’t have the courage to oppose the system 
From your place, you see it all 
Two punches and get out of here 
Welcome to the comfortable life 
Welcome to the ignorant life

05 PeDIYgrees

Gent amb bandes, promotors:

L’ordre dels grups mola fer-lo a sorts

Pedra paper tisora, o a Cara o creu

hòstia perquè començar us és tan greu?

Quins criteris voleu fer servir

som tots iguals, o hi ha peDIYgrees?

Que les que toquen puguin triar

si canya al principi o cantautors al final

[ESP] 
Peña con bandas, “promotores” 
El orden de las bandas mola echarlo a suertes 
Piedra, papel tijera, o a cra o cruz 
Porque empezar es siempre tan grave 

Qué criterios queréis usar? 
somos todas iguales o hay pedigrees? 
que las que tocan puedan escoger 
si caña al principio y cantautores al final! 

[ENG] 
People with bands, promoters 
the order of the bands can be doneat random 
“Rock, scissors, paper” or “heads or tails” 
Why starting is always that bad? 

What criteria do you want to use? 
Are we all the same or are there pedigrees? 
those who play should choose 
If noise at the beginning and singer- songwriters at the end!

Inconscientment després de centenars de concerts als que hem assistit, organitzat o participat acabo respectant més a les bandes per com son abans o després que per que diuen dalt de l’escenari. Igual que prefereixo el sentit de l’humor a l’intent d’epicitat ple de posse del tipo “THIS.NEXT-SOONG-ITS CALLED… FUCK! THE. PO.LICE!!! ARGGGGG”. Quan agraeixen pre-fabricadament als organitzadors i a la resta de bandes quan estan tocant, però mai abans.

Potser diu més de tu fer-ho quan arribes, a l’hora de parlar de material, de relacionar-se o almenys saludar-se amb la penya que està currant-s’ho, compartir el sopar amb la resta de grups (agrair-ho, rentar-se el plats, i ser conscient que no ets l’única persona que té gana i que ha de sopar).

Tant hi fa si musicalment ens agraden totes les bandes amb qui compartim o a qui organitzem concerts. Desafieu-vos i independentment de l’estil de música aviam doncs, si tan guay és el teu grup, tocant al principi, aconseguiu passar-vos-ho bé igual!

ENG

Unconsciously, after hundreds of gigs that we have attended, organised or participated in, I have ended up respecting bands more for how they act before or after they play rather than what they say when on stage. Just as I prefer a sense of humour to attempts at being epic, commonly expressed like “THIS.NEXT-SOONG-IS CALLED… FUCK! THE. PO.LICE!!! ARGGGGG”.
When they thank the organisers and the other bands in a pre-fabricated fashion when they are playing, but never before.

Maybe it would say more about your attitude to do it when you arrive, talk about material, socialising or at least greeting the crew that is working there, sharing the food with the rest of the bands (being thankful for it, washing the dishes, and being mindful that you’re not the only person who is hungry and needs to eat).

It shouldn’t matter if we like all the bands that we play with or arrange gigs for musically. Challenge yourselves, regardless of the style of music, let’s see, if your band is so cool, you still manage to have a good time playing first!

06 Un plat casi igual cada dia

Quin sentit té si ho fem sense anims ni ilusió?

s’ens “Passen les hores, també els minuts i els segons”

No dèiem “lo divertit és al camí”?

però com trobar els temps per asseure’ns-hi

pensar en tot i en res i dir:

No ens fèiem un fart d’odiar obligacions i rutines?

Com és que després m’omplo un plat casi igual cada dia?

No odiàvem el color d’aquestes cortines?

I deixant-les-hi estar sento que ens traíem

però el pitjor de tot és que se que ho sabíem

[ESP] 
Que sentido tiene si lo hacemos sin ánimo ni ilusión? 
Se nos “pasan las horas, también los minutos y los segundos” 
No dijimos que “lo divertido estaba en el camino”? 
Pero como encontrar tiempo para sentarse en él 
pensar en todo y en nada, y decir: 

No nos hartamos de odiar obligaciones y rutinas? 
como es que luego me lleno un plato igual todos lo días? 
No odiaba el color de estas cortinas? 
Dejandolas ahí siento que nos traicionabamos 
Y lo peor de todo es que se que lo sabiamos. 

[ENG] 
What is the point if we do it with no etnhusiasm? 
As the hours, minutes and seconds pass us by 
Did we not say that “the fun lies on the journey”? 
But how to find time to reflect on it 
and think of everything and nothing and say: 

Didn’t we tire of hating obligations and routines? 
how is that iI fill my plate almost the same every day? 
Didn’t we hate the colour of those curtains? 

Leaving them be, i feel that we betrayed ourselves. 
And the worst of all, we knew it all along.

Quan t’has involucrat en assemblees, gestió d’ateneus o centre socials, projectes ,etc… sobretot si son molt intensius, incorporem un munt d’automatismes i difícilment hi ha temps per parar i fer balanç del que estem fent. Sembla com si a la màquina no se li pogués parar de fotre carbó, però es pot. S’ha de saber veure quan les coses s’apropen al límit i ja després, si és dona el cas, reprendre-les o aparcar-les. De lo contrari acabem en “queme” i en els bajons generalitzats.

No parlem només del punk, però si així fos vindria a dir que, tant el grup que només toca però que no se’l veu enlloc més i que quan fan gires demanen ajuda aquí i allà però quan els hi demanen ajuda passen de tot; als que estan fent barra o porta als concerts/festes però no volen assumir papers no tan agraïts o visibles com anar a les jornades de curro, neteja, cuinar els sopars o acollir a casa a la gent; als que són assistents/consumidors exigents, etc… els cal sortir de tenir un rol únic rol i crec fermament que és aquí quan el preu i l’esforç que suposen les coses es veu molt més clar.

Hi ha amor i altres vegades odi per Barcelona. Hi ha cops perque hi ha respostes i actes increïbles i d’altres no comprenem que la penya consideri la hòstia aquesta ciutat i el que hi passa, quan ens manquen tantes coses a nivell organitzatiu i està morta en tants altres sentits però suposo que això passa a tot arreu… Quan som nosaltres els que estem, de pas o durant un temps, a altres llocs i veiem com ho fan por ahi hem comentat entre bromes mil i una vegada allò de “nos llevan años de ventaja” sembla la hòstia.

Com diuen uns “venirse!”, que “falten mans i caps per lluitar al nostre costat”

ENG
When you’ve been involved in assemblies, the management of libraries or social centres, projects et cetera, especially if it’s very intense, we tend to spend a lot of time on autopilot and there is hardly enough time to stop and make a balance between everything we are doing. It seems as though you can’t stop the machine from guzzling coal, but you can. You have to be able to recognise when things are approaching the limit, and then carry on or give it a rest if necessary. Otherwise we end up feeling burnt out and generally depressed.

We’re not just talking about punk, but if that were the case then it could apply to the band that just plays their set but is nowhere be seen anywhere else, and when they go on tour they’re asking for help all over the place, but when they themselves are asked for help they don’t do shit; those who work the bar or the door at gigs or festivals but don’t want to take on the dirty, less visible jobs such as maintenance work, cleaning, cooking food or letting people crash at their houses; those that are demanding attendees or consumers, etc… They need to ditch the mindset of only having one unique role, and I firmly believe that it is here that the cost and effort that these things incur can be seen much more clearly.

There is love for Barcelona, but also hate sometimes. Because there are incredible responses and actions, but there are times when we don’t understand how people can think that this city and what goes on in it is awesome when we are lacking so many things at an organisational level and it is dead in so many other senses, but I suppose that this happens everywhere… When we ourselves have been other places, either just passing through or for a good while, seen how they do things there, and commented a thousand and one times between jokes that ‘they are years ahead of us’, it is a great feeling.

As some say, “Come here! We need hands and heads to fight by our sides”.

07 De nit tots els gats son pards

Viatge al nord, festival el resu encara era barat

3 multats pel camí, merda de guàrdia civil

hi ha aurums tèbies esperant! Qui és el llest que no en beurà?

Tornant per una comarcal, es fa el que el Xavi vol: CAGAR!

Els de verd pel de matí

-“recoge el papel”

– pues claro que si

“fot el camp, fot el camp!”

que de nit tots els gats són pards

[ESP] 
Viaje al norte, festival 
El resurrection fest aún era barato 
3 multas por el camino, mierda de guardia civil 
Hay aurums tébias esperando, quien es el listo que no va a beber? 
Volviendo por una comarcal. Él hace lo que Xavi quiere. Cagar! 
Los de verde por la mañana “recoge el papel!” -pues claro que si” 
Iros ya! iros ya! De noche todos los gatos son pardos! 

[ENG] 
Jorney to the north, Festival 
Ressurection fest was still cheap 
3 fines on the way, fucking police 

Chilled aurums awair. Who is ready that won’t drink? 
Returning via a regional road, you do what Xavi wants: SHIT! 
The green ones in the morning “pick up your paper!” “but of course” 
Go away! go away! all cats are black at night!

Versió d’ Spazz. L’original es diu “Chris Pooped at the skatepark”. Per fer-nos la nostra, vam fer que parlés de quan el Xavi, el nostre Xavi, va cagar a la carretera, però no en una cuneta sinó al mig, sobre la línia continua que separa un carril de l’altre d’una comarcal a Astúries, i li va sortir bé!

ENG

Spazz cover. The original is called “Chris pooped at the skatepark”. For our version, we made it about the time that Xavi, our very own Xavi, took a dump on the motorway, not in a ditch, but right down the middle, on the continuous line that separates one lane from the other on a regional road in Asturias, and it went quite well for him!

08 One big spoon of some great czech sour cabbage soup

Once again 3 hours late

weed in my hands and first step shirts

Bob played first, fast shit rage

we sucked again, but no one cared. no one cared!

stoned and drunk thought change was wrong

nightmare started and it last so long

she grab someone by the hair

No Susana it’s not okey”

Nightmare in club

nightmare in Krupka

[CAT] 
Altre cop 3 hores tard 
herba a les mans i camis de The First Step 
Bob van tocar primer, caña i ràbia ràpida! 
Altre cop vam fer pena, a ningú li va importar, a ningú! 

Fumats i havent begut creia que el canvi estava malament 
El malson comença, i va durar tant! 
Va agafar a una noia pel cabell 
No Susana això no està bé! 

[ESP] 
Otra vez 3 horas tarde 
Hierba en las manos i camis de the First step 
Bob tocaron primero, caña rápida y ràbia. 
Otra vez dimos pena, a nadie le importó! a nadie 

Fumados y habiendo bebido crei que el cambio estaba mal 
La pesadilla empezó, y duro tanto! 
Cogió a una chica por el pelo 
No susana, esto no está bien!

Una vegada vam tocar a Krupka, un poblet de Ceska Repulika i van passar coses guapes, coses tenses i coses rares. vam fer aquesta cançó per que ja no teníem res a criticar o de lo que queixar-nos. Hi he anat un parell més de cops gràcies a la penya que viviu per allà, i que a partir d’un e-mail de persones que no coneixeu de res us ho heu currat. Dekeju

ENG

Once we played in Krupka, a village in the Czech Republic. Beautiful things happened, tense things happened, and strange things happened. We wrote this song because we had nothing else to criticise or complain about. I’ve been there a couple of times since thanks to the crew that live there, who ever since receiving an e-mail from some total strangers have looked after us amazingly. Dekeju!

ADDENDA – ESQUERDES 7”

A

01 – Esquerda, trenca, destrossa.

02 – No tindreu mai aquesta sort

03 – Que te calles

04 – Koloreak

05 – DropThe Bomb (Scholastic deth cover)

06 – Downsided (No Comment cover)

B

01 – Intro

02 – Fatima

03 – Kágados

04 – Potser no és res

05 – Un punt i a part

A01 Esquerda, trenca, destrossa

Esquerda, trenca, destrossa la normalitat!

Foc als carrers d’aquesta puta ciutat.

No serà sols amb les flames de totes les nits d’un any.

El “problema” no és sols amb la policia

la solució no és als centres socials

com males herbes podem fer escletxes

però no serem mai part del paisatge final.

som i serem sempre irreconciliables

amb qualsevol forma d’autoritat

[CAST]

Quiebra, rompe, destroza… la normalidad

fuego en las calles de esta puta ciudad

no será sólo con las llamas de todas las noches de un año?

El problema no es sólo con la policía

la solución no está en los centros sociales

como malas hierbas podemos hacer grietas

pero no seremos nunca parte del paisaje final

somos y seremos siempre irreconciliables

con cualquier forma de autoridad

[ENG]

Crack, break, destroy… the normality

Fire on the streets of this fuckin’ city

but It won’t be just with the flames of all the nights of a year

The problem isn’t just the police

The solution isn’t just in the social centers

Like weeds we can make cracks

But we’ll never be a part of the final scenery

We are and always will be irreconcilable

with any form of authority

Sobre voler canviar el món sense voler (o poder?) sortir gaire del nostre: hàbits, espais, estètica-aparença, llenguatge o estratègies. N’és exemple tenir la idea de que les manifestacions són no una, sinó l’única demostració de força; i que encara més i millor si s’hi produeixen disturbis. Manis, amb disturbis o sense, són estratègies i no fins, i -aunqué parezca mentira- no són les úniques.

Ni s’ha, ni ha de ser allà o enlloc on mostrar el “nostre” potencial. Busquem doncs i també, en què fer servir el suposat potencial la resta de dies de l’any.

[Acorralar a la policía, destrozar los bancos y poner temporalmente en desbandada un gobierno, no es todavía destruirlo.]

A Nuestros Amigos. Comité invisible (2015)

A02 No tindreu mai aquesta sort

Si la tradició és cultura i l’assassinat és art

a la merda el puto artista amb un cop de pedra al cap

no m’enxamparàs a mi amb fal·làcies del llenguatge

no m’enganyes pas a mi, sols cal veure’n les imatges

Lladres, lladres, lladres de vides!

i encara volen prohibir avortar.

fills de merda!

Espero no trobeu mai la pau,

no ja dins vostre que se me’n fot,

si no allà on aneu

pots estalviar-te dir que desitjar-vos la mort

ens fa iguals o pitjors que vosaltres:

No tindreu mai aquesta sort.

[CAST ]

Si la tradición es cultura y el asesinato arte

a la mierda el puto artista con un piedrazo en la cabeza

no me pillarás a mi, con falacias del lenguaje

no me engañarás a mi, sólo hace falta ver la imágenes ladrones de vidas, que luego quieren prohibir abortar

hijos de mierda

espero no encontréis nunca la paz, no ya dentro vuestro

que me la suda, sino allá donde vayáis

puedes ahorrarte decir que que os deseemos la muerte

nos hace iguales o peores que vosotros:

no tendréis nunca esta suerte.

[ENG] You’ll never have that luck

If tradition is culture and assassination is art

To hell with the fucking artist with a rock to his head

You won’t catch me with the fallacies of language

You won’t trick me, You only need to see the images

Thieves of lives, who also want to ban abortion

Sons of shit!

I hope you never find peace,

not even inner, which I don’t give a shit about

but not having it wherever you go

You can save yourself from saying, that desiring your death

makes us equal or worse than you:

You’ll never have that luck

A més de fer-s’hi ja de per si innumerables barbaritats, al país que comença per la mateixa síl·laba que estúpid (que deien uns de Banyoles), moltes d’aquestes inecessarietats es fan amb animals: circs, espectacles, bous aquí i toros allà, etc. Així la que va fer que aquesta cançó fos vomitada va ser el Toro de la Vega, i es bastant clara, no fa falta afegir-hi gaire més…

I pels qui obren la boca i tracten de justificar-ho amb intents d’argument els desitgen sincera, respectuosa i honestament, i per no dir-ho d’alguna altre manera, molta NO-SORT.

LA VIDA ÉS PROU CURTA PER ESCURÇAR LA DELS ALTRES.

GO VEGAN!

A03 Que te calles

Algo nou a te vida, per tants altres la seva rutina

l’entusiasme que et suposa, a tants altres els fa nosa

“Te he dicho que te calles y va y te pones a hablar”

“Te he dicho que te calles” i li va agafar la mà

“Te he dicho que te calles y va y te pones a hablar”

“Te he dicho que te calles” i el nen mai més va parlar..

[CAST]

Algo nuevo, en tu vida, para tantos otros su rutina

el entusiasmo que te supone, a tantos otros les estorba

“Te he dicho que te calles y va y te pones a hablar”

“Te he dicho que te calles” y le cogio la mano

“Te he dicho que te calles y va y te pones a hablar”

“Te he dicho que te calles” y el niño nunca mas habló

[ENG] Shut up

Something new in your life, for so many others their routine

The enthusiasme it generates in you, for so many others a nuisance

“I told you to shut up and here you go talking”

“I told you to shut up” and he grabed him by the hand

“I told you to shut up and here you go talking”

“I told you to shut up” and the boy spoke never more

Aquesta es va fer un dels cops que hem anat a tocar al país basc. Va ser veient com un pare feia callar al seu fill d’uns 8 anys amb un “Te he dicho que te calles y va y te pones a hablar” després del nen dirigir-s’hi en haver vist algo amb un “mira mira Papá!”

Doncs com sempre fem, sense permís, vam robar-li la frase i aquí esrà. Va sobre la frustració i la falta/pèrdua de paciència de pares, mares o qualsevol persona en general vers d’altres. De com això es transmet, condiciona, crea patrons de conducta i en resum, fa sentir insegures a les persones que han estat exposades a tals experiències reiteradament. Tot acaba per afectar les nostres vides (i de vegades fins i tot durant la resta d’aquestes) i la forma en que ens comunicarem o no amb els altres.

A04 Koloreak

Ikurriñen atzean izkutatzen zarete

herrian pensatu gabe.

Zuentzat arazoak koloreetan daude

boterera edozein modutan iritsi arte

ertzaintza, polizia, mossos d’esquadra

bakarrik aldatzen duena bere azala da,

jipoiak euskeraz ez ditigu hobeto sentitzen

borroka da, bere hizkuntza bakarra.

[ESP]

Os escondéis detrás de las banderas

sin pensar en el pueblo

para vosotrxs el problema está en los colores

para llegar de cualquier modo al poder

ertzaintza, policía, mossos d’esquadra

lo único que cambia es la piel

las ostias en euskera no las sentimos mejor

la lucha es su único idioma.

[ENG]Colors

You hide behind the flags

Without considering the people

For you the problem is in the colors

To reach power by all means necessary

Ertaintza, Policia, Mossos d’Esquadra

The only thing that changes is the skin

The beatings in euskera we don’t feel them more(?)

The fight is their only language(?)

El Nacionalismo es una ideología y movimiento sociopolítico, vigente aún a día de hoy, que nació en plena revolución industrial de parte de la clase burguesa. La idea romántica de una única identidad, necesaria para las clases dominantes, es la que hace que pueda dirigirse a la masa hacia la misma dirección sin que se tengan en cuenta otros muchos factores.

El único propósito es, pues, el de la legitimación del estado y sus instituciones. Estas defenderán así que existe una cultura e una historia común. Hecho completamente paradójico ya que, tras miles de años de éxodo y mezcolanza entre civilizaciones, el individuo no pertenece en su totalidad a la tierra que le ve nacer.

Hasta el más patriota es extranjero en su tierra! Como dijo Albert Camus “Amo  demasiado a mi país para ser nacionalista.”

Euskal herria estaturik gabe

A05 – Llancem la bomba!

Seure a les escales rebentar el teu portal

t’has quedat sense feina? A mi, a mi m’és ben igual!

oficines buides! d’un barri fet a mida

la plaça on dinaves, ara autogestionada

llançem la bomba ja!

la plaça on dinaves, ara autogestionada

[CAST]

Sentarse en las escaleras, reventar tu portal

te has quedado sin curro? A mi, a mi tanto me da

oficinas vacías, de un barrio hecho a medida

la plaza donde almorzabas, ahora autogestionada

lancemos la bomba ya!

la plaza donde almorzabas, ahora autogestionada!

[ENG]

Sitting on the stairs, fucking up your front door

You’ve lost your job? I don’t fuckin care

Empty officies, ???

The square where you used to have lunch, now selforganized(?)

Drop the bomb, drop it now!

The square where you used to have lunch, now selforganized (?)

Adaptació ideomàtica-contextual d’una dels Scholastic Deth. Va de fer volar pels aires un barri d’oficines per després fer-nos-el nostre. Coincidim en lo de fer volar certs barris pels aires, però com que cap de nosaltres patina (perquè anem tots en bici) nosaltres en comptes d’un skatepark com a la cançó original en faríem, com a Vallcarca, una plaça autogestionada, un hort, o algo se’ns acudirà.

A06 DOWNSIDED

I myself, no one else

My world Hell, an empty shell

MINE IN PAIN

Yours not mine, thin or swine

Rain no shine, dead in time

MINE IN PAIN

Misunderstood, never could

Never tried, always lied

MINE IN PAIN

Versió és de No Comment – Downsided EP (1991)

Cara B

B01 Intro

B02 La mano de Fátima

Viva la virgen del Rocío!

Pensará más de una al ahogarte en un río.

¿Crees que éste juego es divertido?

Simple ignorante, en tu hambre no hay quejíos.

Piérdete en el mar.

Con los datos falsos de la EPA.

Piérdete en el mar.

Con tus rasgos claros de sucia trepa.

A la mano de Fátima me encomendaré

Cuando la vea asomando en un terraplén.

A la mano de Fátima me encomendaré

Al verla pudrirse un mes después.

[ENG]

Long live the virgen Rocio!

More than one person will think when they drown you in the river

You think this game is funny?

Simple ignorant, in your hunger there are no complaints

Get lost in the sea

With the false data from the EPA

Get lost in the sea

In Fatima’s hands I will devote myself

When I see it appear in the landscape

In Fatima’s hands I will devote myself

When I see it rot one month later

España, país de milagros.

En el año 2012, una mujer que sin haber cotizado un solo día como trabajadora, cuyo primer trabajo fue a los 30 años como ‘’consejera’’ de Televisión de Andalucía que enlazó con la función de diputada en las cortes hasta que en 2011 es llamada a ser ministra de empleo (un currículum ejemplar), agradece a su Virgen del Rocío que haya aumentado el número de afiliados a la S.S.- mientras la tasa de paro crece hasta el 27%- haciendo el alarde de aconfesionalidad que caracteriza a las impúdicas instituciones del país de los milagros. No muy lejos, su ilustrísimo ministro de interior coloca palos en las ruedas a su compañera de ejecutivo en la particular carrera hacia la cumbre de la mediocridad gubernamental y la estupidez superlativa, otorgando una medalla al mérito policial a su colega de comparsas y triquiñuelas, la Virgen María Santísima del Amor.

No deberían olvidar que el verdadero milagro es que no hayan sido ya crucificados en cualquier plaza, lenta y dolorosamente, por un gentío que empieza a no creerse las leyendas de los buenos gobernantes.

B03 Kágados

Kágados! Kágadas!

Concertão, na sala de acima

finos, doidos, seitanas e tampinhas

ou pode ser no quarto de embaixo

Tarde ao sol e o last show dos Hamato

[CAT]

Kágados

Concertàs, a la sala de dalt

canyes, bogeria, entrepans de seitan i xupitos

també pot ser a l’habita de sota

tarda al sol i l’últim xou dels Hamato

[CAST]

Conciertazo, en la sala de encima

cañas, locura, bocatas de seitan y chupitos

puede ser en la habita de abajo

tarde al sol y el último show de los Hamato.

[ENG]

Great concert, in the hall upstairs

Beer, crazyness, seitan sandwiches and shots

or maybe in the room downstairs

Evening in the sun and the last show from the Hamato

As repúblicas de Coimbra são casas de estudantes, algumas são mais fixes como os Kágados ou as Rosas de Luxemburgo, ou as Marias de Loreiro,etc. mas algumas outras são uma porqueria onde há ierarquias e demais merdas elitistas.

Esta música foi feta em e é pra a República dos Kágados, foi lá onde eu, o josep, fiquei em 2013 e organizamos muitas cenas, entre as quais algums concertos. A malha foi feta no maio de 2013, com a fugaç vistia do Iñaki e o Fran. Como anecdota, e ainda nesse momento eu fiquei fodido, cuando tocamos esta musica pela primeira vez no “last show dos Hamato”, um gajo bebedo e conhecido caiu-me pra assima e “Kagou” a música na primeira vez que estava a ser tocada ao vivo.

B04 Potser no és res/B05 Un punt i a part.

Potser no és res, però es prou intens.

Se’t veu frustrat.

Una ombra fosca sempre és al teu costat

Simple però no avorrit, ja’ns està be,

complicar-ho no ho fa més divertit

crema els ànims, treu les forces i ens deixa ferits

Tot va canviant, constantment ens anem fent grans

però aprendre no és sòls per nens, és per totes les edats

creus que ja t’has fet, no et queda res per descobrir

i és just aquí on poc a poc t’estàs morint.

Nostàlgia mirar al passat, i així evitar viure arriscant

una mica de por a que tot vagi a pitjor, pot fer-te al fi passar a l’acció.

Passa la pàgina ja

Rellegint-la obsessionat.

Passa la pàgina ja

No hi queda lloc per cap punt i apart

Passa la pàgina ja

[CAST]

Quizá no sea nada, pero es bastante intenso

Se te ve frustrado. Una sombra oscura siempre a tu lado.

Simple que no aburrido, ya nos va bien

complicarlo no lo hará mas divertido

quema los ánimos, quita las fuerzas, nos deja heridos.

Todo va cambiando, constantemente nos vamos haciendo grandes

pero aprender no es sólo cosa de niños, es para todas las edades.

Crees que ya te has hecho, no te queda nada por descubrir

y es justo aquí donde poco a poco te estas muriendo

Nostalgia, mirar al pasado y así evitar vivir arriesgando

Un poco de miedo a que todo vaya a peor puede hacerte al fin pasar a la acción.

Pasa la página ya

releyéndola obsesionado

pasa la pagina ya

no queda sitio para ningún punto y a parte

pasa la pagina ya!

[ENG]

Maybe it’s nothing but it’s really intense.

Do you look frustrated?

A dark shadow is always by your side?

Simple but not boring, is enough for us,

Making it more complicated won’t make it more fun

Burns our souls, takes our forces and leaves us wounded

Everything changes, constantly we get older,

But learning is not only for the kids, it’s for all ages

You think you’re “done”, nothing is left to discover

and this is exactly where you slowly start to die

Looking back with longing, and so avoiding living life with risks

A little bit of fear that everything might get worse

could make you finally take some action.

Turn the page already!

Re-reading it obsessed(?). Turn the page already!

There is no space for another paragraph

Turn the page already

Quan algú està tocat (o tocat i enfonsat) deixar o que et deixin anar un “intenta no pensar-hi”, “no et rallis”, bla bla bla… tot i que amb bona intenció, no aporta gaire. Parlar-ne i compartir-ho és important, però depenent del què es tracti no n’hi haurà prou i no ho solucionarà.

Ara, ser l’única persona que parla, no mostrar interès ni preguntar mai als i per les altres farà que, més o menys ràpid, quedaràs retratada i ningú tindrà ganes de trobar-te. Distreure’s i deixar-se portar fent i participant d’altres histories ajuda a aportar punts de vista diferents quan, inevitablement, tornis a pensar i capficar-te en la teva moguda.

Doncs, ni d’una banda voler ser el centre i intentar acaparar l’atenció de tothom, fent sentir intencionadament o no malament als altres, ni passar olímpicament de les que no passen per un bon moment volent estar només de juerga i jijijajas amb la penya.

No sabem si n’hi ha o no, però no tenim la formula. Més que buscar-la, és trobar un equilibri “llevadero”, i donar-se suport Mutu, i tirar endavant.