Després de las aventures del dia anterior, del bolo i la bona acollida a Sofia al centre social Fabrika Autonoma, tot que dos van dormir a la furgo pel matí, en el rato que van aprofitar per anar a cagar i aquestes coses que es fan pel matí, en van posar un cepo a la roda.

Y si, todos fantaseamos (y ahora podria estar fantasmeando) con el capítulo de Los Simpsons en NY, però vam pagar els 15€ per poder marxar…..

Una frontera, dos checkpoints més, i els Serbis estarien ja a casa seva. Cap incidència a la carretera i vam arribar a Kraljevo, la city que ha vist crèixer al Vojkan, el Nikola i el Felix.

Vam arribar d’hora a la tarda a la casa que tenen llogada on hi fan diferents activitats i alberguen a penya també i què més?? doncs que teniem un munt de menjar, cosa que no sempre ens ha passat en aquesta gira… i no hay mejor bienvenida que con comida, en serio!!

Vam tocar a un bar de la ciutat, gens punk, envoltats dels amics d’aquesta penya.

És el segon concert que tocàvem amb alguna banda més, Sedativ, estava format per en Vojkan i e Nikola de The Truth, i 3 col·legues seus més dels quals ens van explicar que eren els culpables de que s’haguessin enrolat en el hc-punk, que sense anar tatuats o amb samarretes de chain of strenght, o suicidal tendencies feien coses amb personalitat política i sense posse como Sedos, Hocu Necu, etc… El nostre bolo una mica fred a causa d’unes dècimes de febre alhora causades, crec jo, per un falafel que havia menjat a Sofia pel matí. I com que a Sèrbia es fuma dins dels bars, vaig sortir a fora mentre tocaven de Truth, cosa que em va fer demanar-li la seva opinó, i vaja que em deia en Nikola, que si m’imaginava com hauria sigut el seu grup si haguessin anat de hardliners, donde casi no se fuma ni se bebe en Sèrbia…. –Penseu que ja els han criticat per exemple per anar a tocar a Turquia, que no és una Democràcia-.

El dia següent ja ja s’acabava la cosa a Belgrat (de mar), i era a un centre social que tenien llogat a prop de les vies del tren. S’hi estava fent una xerrada abans sobre el poble Mapuche, i tot va ser molt guai. Ens vam trobar l’Stefan -que me va deixar el baix per la gira, l que es veu a la fotoi el Nemanja, el seu germà de els Eaglehaslanded, i vam conèixer molta altre penya a qui sovint ens encantaria entrevistar d’alguna manera….

El bolo va tornar a ser brutal, el públic o nosaltres vam connectar a partir de bromes estúpides com ho son els culebrons españols o llatins que coneixen, a lo que algú va cridar “Un paso adelante” i no em vag poder estar de explicar l’anècdota on el guaperes de UPA-dance, en un bolo va fer un pas endavant, va caure de l’escenari, i es va trencar una cama…Molt millor “nuestro-DIY” sense escenari, no??

Acomiadar-se de tothom, un bus de 10h fins a Skopje, tornar a dinar Tapche Gravche, agafar un bol a la tarda i dilluns a la nit ja ser a Barna. Una altre gira de la que hem tornat sans i estalvis, i ja en van 5, 4 d’elles fora X-Pain. Potser torna a tocar treure un disco no??

Ens queden moltes coses per explicar, i ho farem! Fins aviat