Vam tenir un day off prou guay, aquí i allà i altre cop allà i aquí vam caminar uns bons 25 Km, diu el smart watch de la muñeca de uno con gafas, vam veure la mesquita blava, Agia sofia, la torre blanca, todo des de fuera, claro!. Ha set el lloc que, de calle, hem vist -tot i que haguem intentat no ser vistos- mes turisteo….

Aunque ni siquiera lo teniamos pensado, hasta fuimos a uns banys turcs – haram – no turístico, per primer cop en la nostra vida, y salimos muy satisfechos!

Però vamos, fer el guiri no te cap interès girístic (del latin girare: ir de gira) i en canvi si que en tenen els trajectes: Addenda tenim un tema del 2012 que diu “Lo divertit és al camí!” y por eso, per pasar-ho bien-bien-bien vam trigar 12h en fer Istambul-Sofia….

Per començar ja anavem tard sorint a les 10h, i en Vojkan, guitarra de The Truth, va veure-ho llavors ue la xerrada q donava era a les 16h o no a les 21h, osea que no llegavamos puntuals.

Sortint de Istambul hi havia atascos i se’ns vs escalfar l’embrague hasta el punto de oler mucho… La furgo va començar a fumejar i no tirava gens.. we were fucked!
ens vam parar a l’arcen i vam creuar dits i entre desesperats i bromistes vam esperar aviam si es refredava durant 1h.

Contacto – arranca – mete primera y tira por el arcén – fuciona Fran?? si?? dale segunda!! viz garrula españolo-serbio- croata y:
Camon-camon! camon – camon!! Camon -camon!! Antifa hooligans!!!!

Vam tirar uns 300km ja casi erem a la infaumous Turkish border quan un altre problema surgeix, , lo qual a 120km/h amb 8 persones i backline provocava una vibración extremadament excessiva, semblava un puto helicòpter Marronazo al canto… vam decidr parar i la evaluació va ser que teniem una roda de darrere xunga, o això o directament l’eix fet una merda…. suena bien estando en Turquia, no??
vsmevaluar si cambiar nosaltres la roda o anar a un taller i vam triar la segona. Vam buscar un taller de carretera i nos dijeron que la rueda “Kaput! Kaput!” que teniem una roda a punt d’explotar… mola no??
Ens van agafar la roda de recanvi per canviar-la. y entonces qué?
Tenia un puto clau clavat. Bravissimo! la van reparar i li van posar un parxe i vam poder seguir! 20 pavos va costar tot plegat…

Arribem a la frontera, passem el primer de 4 check points
i altre cop el puto tràmit ATA Carnet, a lo que mientras dura la merda de la festa de la burocràcia ens n’adonem que la roda que ens havien reparat estava desinflant-se.
“The despertion came”

“guys, guys i really dont know what to do” deia el Vojkan.

1- Estavem en mig de la frontera turca, con la rueda cada vez mas desinchada a causa de que no ens la van arreglar bé.
2 – vam pensar en tornar a posar l’altre roda, però al canviar-nos-la la van desinflar del tot.
3 – El Felix, el cantant de The Truth, el dipolàtic, encara no havia tornat amb el ATA Carnet segellat.

Mientrastanto pensamos un plan.

a) Creuar la frontera turca amb el pneumàtic punxat i ja totalment desinflat. Cosa que a més de profundament cantosa, provably would break the xxxEDGExxx. (si, els 5 de The Truth som Straight Edge. MEC!!

b) endur-nos la roda a peu a una area de servei Búlgara, absolutamente nada sospechoso, que per a res es tracta de la frontera d’entrada de droga a europa. MEC!!

c) Buscar un camioner que tingues un compresor per poder inflar la roda, sortir de la merda de frontera, i luego ja buscariem solució. Bingo!

La única moguda es que els camions passaven per un check point diferent…. què fer doncs? passejar la roda??
vam preguntar a un autobus de Bòsnia que just va passar per allà però res de res, nada de nada.
Meanwhile el Felix seguia anant amunt i avall d’una garita turca a un altre per que li segellessin els papers i ens deixessi passar.

Al final va venir els guàrdies a comprobar que lo que deia el ATA CARNET: que la Gibson, el bajo ibanez y otro ELECTRONIC STUFF seguia amb nosaltres i que els num. de sèrie quadraven, i es van tornar a endur el Felix a una oficina.

Ho tornem a intentar amb un 2n autobus de Bosnia i aquest cop ens diu que si que te compressor.
Vale, tenemos un plan, inflem la roda punxada i la roda de recanvi que estava “kaput” a tope; 7de 8 anem a peu fins el segon check point turc, i només abans de arribar-hi pujem al cotxe. Suena sòlid no?? Encara hi ha més, localitzem el pinxazo i seguint la canço aquella de

“al cotxe del meu amo se li ha puntxat la roda… (8)”
l’ arreglem amb un xiclet!

El Felix torna amb tot segellat just quan ho tenim tot a punt.
Comença el compte enrere i hem de passar encara l’últim check point Turc i dos de Bulgars.

Let’s fucking gooo!!!

Nos da tiempo al check turc. Go!!!!

Abans de que arribem al primer dels check points Bulgars, i evidentment que sense opció, ens ruixen la furgo amb alguna merda desinfectant perque entrem des de Turquia.

Arribem al primer check i ens demanen aprox. 4 putos euros per la desinfecció… viva bulgaria!
Passports Ok i el dipolmàtic Felix torna a lo seu, aquest cop amb els aduaneros Bulgars i ens tornen a revisar les coses. La roda va perdent aire. Aguantarà a que passem la frontera?
segueix el compt enrere i son ja les 6 de la tarda…

Segellen el paper i seguim cap al segon i últim check point Bulgar pero hay un poco de cola, nervios y también muchos dedos cruzados. Arribem, i ens diuen que ens falta un paper de L’ATA CARNET.
Perquè merda ens ho segellen i no ens donen el paper extra que los aduaneros bulgaros?
Otra vez Viva Bulgaria!!

Tornem enrere, ahora no ya con muchos mas nervios sinó con un cabreo guapo del Vojkan que conduïa, y esta vez si: Lo conseguimos!

Vam arribar a benzineta a 1km de la frontera i vam tornar a inflar la roda punxada, ya isn chicle i després vam anar al primer poble Bulgar després de la frontera looking for a “vulkanizator” (taller de rodes o algo així en serbi-croat.

Ens sonava, però ningú ens ho podia confirmar, que en base a una història d’una espècie d’establir un còdig pròpi que només ells coneguessin, els bulgars van començar a dir que si/no amb el cap a la inversa de com ho fem nosaltres:
-Assentir amb el cap de dalt a baix és No per ells
– I en canvi moure el cap de esquera a dreta és que si.

El segon vulkanizator que vam trobar encara estava obert, el noi estava acabant de netejar un cotxe i el Nikola i el Vojkan li van preguntar en mig llenguatge de signes i paraules clau que si ens podria arreglar la roda (la roda que ja havia sigut reparada a 5km de la frontera amb Turquia) a lo que el chico movió la cabeza de la lado a lado, cosa que descolocó a los serbios pero que en realitat confirmava la llegenda! 😉
ens va arreglar la roda per 10 pavos i vam seguir els 300km que ens faltaven cap a Sofia, a la Fabrika avtonomia!

Vam arribar-hi a les 22h, superant tota possible adversitat. Quan van arribar el Vojkan va fer la xerrada -versió reduïda-, tots dos grups vam tocar i va ser la hòstia, vam conèixer gent maquissima i ensvan explicar com havien anat els 3/dies de festival que nosaltres estavem tancant!

to be continued…