Merhaba, günoyden!
teserkürler türkiye gümruk ! evet, seni seviyorum! pardon, hayir, seni sikerin!
la frontera va ser, y en serio sus lo digo, una pasada. Cua no n’hi havia cap perque eren les 23h, però va ser un pasada de temps perdut esperant perque ens deixessin, o no, entrar.
És de els poques fronteres que et fan baixar del cotxe i a mi em va tocar el clàssic: el que te pregunta por el barça y el madrid, y claro, pa lo poco trascendental que parece, pues acabas diciendo que si! a lo que després vino la preguntita, que no entendí a primeras, o que més aviat vaig entendre cap un altre direcció
do you have a barcelona form??
y yo, que ya le habia dado el visado, no entenia res… al final, como parece facil deducir, queria saber si tenia un “uniform” del barça, osea una camiseta… que no, no tengo.
potser en volia una ell??
Luego en el segundo chck point ya vimos que havia uno que parecia un puto lunatico, y asi fue.
Ens vam.passar 4h y pico (lo mismo que sacamos varios en el examen de la universidad de la vida, aunqur al final nos aprbaran por junta) i tot i que el ATA carnet (document on consta amplis,guitarres, pedals i el valor que tenen, per tal de que ho declaris i no compris ni et venguis res allà o vagis) estava correcto, no ens va deixar passar sense una carta de invitació….
Ens vam posar a escriure, por suerte ANKARA amb cobertura griega en roaming (a turquia costa 10.29/mb) y comparetiendo internet entre nosotros, a la penya que ens montava els bolos a Turquia, Ahmet a Ankara i al Çan de Istambul.
A les 23 i pico de la nit els estabem escribint demanant algo que mai s’havien fet, perque per lo vist les bandes a les que els han montat concert mai s’han trobatar amb tal merda… i ens va tocar esperar una altre hora i pico aviam si els Punks turcs ens redactar una carta d’invitació per tal de que ens deixessin entrar a Turquia.
Dir que a todo esto teniem visats per entrar a Turquia, i Addenda ens hi va gastar 60e.
Llego la carta!! parece que con eso, los passports, los visados y el ATA CARNET podriem entrar finalment, pero entonces la funconaria se’n havia anat a sopar y sólo quedava el lunático de mierda fuma-pitis….
vam esperar una hora més fins que va tornar a la garita, donde pa entonces ja hi havia una bona cúa de Turcs esperant. Lo mejor?
en esa cola alguien se tiró una buena ventosidad, a lo que tant el que que duia una espècie de pijama del Barça davant de tot, fins al final on estaben el Vojkan el Felix i l’Iñaki i se ve que olía a rosas… uns quants d’ells van començar a “agitar el aire”, otros a taparse y mente uns quants deien “Tufa, tufa!!”
lo qual, independenment de lo claro que era el gesto, ayudó a que el Nikola i el Josep, entenguessim que estava passant…
Al final, 1h més tard es van endur el Felix a la oficina, ja els haviem enviat el email amb la carta de invitació, i ahi fue el momento mas tenso…. pasaran? no pasaran??
el lunático y otro tipo entraron en la oficina también, y van estar uns 15 min més, mentrnun sortía a preguntar-nos coses a tots, a lo que se le dijo que eramos una banda de hard-rock fins que van sortir i el Felix nos guiñó el ojo confirmandolo todo! habemus turkia!
Després ens van regirar el cotxe i un dels guardies nos dijo si eramos Metallica, y quisó que abrieramos una de las fundas de guitarra donde estaba la Gibson. Luego, siguiendo con su vacile, nos dijo que a el le molaban Megadeth y nos dejaron pasar!
Eren les 3 i pico y vam conduir del tirón fins a Ankara i vam arribar a les 11 del matí!!
El bolo fue la hòstia! tant uns com els altres vam estar a tope i ho vam gaudir molt! Addenda per fi vam començar amb les bromes i va ser tot molt acollidor i màgic.
El primer cop que tocàvem a Àsia i hi vam fer referència a lo flipats que estavem per haver pogut anar-hi.
El lloc era un pub, vam ser unes 30 persones aprox. no vam fer gaire pasta per poder cobrir, unes 240 lires (70i pico euros) pero es evidentemente lo de menos.
Vam sortir un rato de festa amb quanta penya, se nos hicieron las 5, i al dia següent vam anar a menjar algo i cap a Istambul!