dia 2, Tessaloniki

kaliespera malakas, te kanis?

Teniem unes 2-3h desde Skopje a Tessaloniki, així que pel matí vam poder allargar-ho anant a fer un altre passeig per endur-nos algo de menjar, ver estatuas, perros callejeros i xoca lo peques que son els nens gitanos que demanen.

Luego doncs ens vam passar una hora a la frontera Macedònia i ens va tocar el graciosillo de la frontera preguntant qui cony ens havia ajuntat a croatas, españols* i serbis, si erem un grup de rock o de si duiem hard drugs. No vam haver de baixar del cotxe, excepte perque ens segellessin la ATA CARD*

Vam arribar a Tessaloniki i vam anar a dinar a algun lloc que els vegans poguessim pillar algo que complís la regla: oxi feta, oxi kreas, oxi afgo

No va ser per tirar cohets pero vam trobar un lloc barat de plats cuinats. Jo vaig pillar uns xampinyons, pasta amb tomaquet i una mica d’amanida.
Cal dir que vam ser una mica idiotes al menjar i veure que el plat de més d’un estava passat de varios dies,
la veritat es que ens ho podiem haver imaginat que sent dilluns de resurreccio de la pasqua ortodoxa, on tot estava tancat, el menjar debia ser de feia varios dies…. pero el hambre y el juzgar por el aspecto nos traicionó..
Por no quedarmelo dentro vaig fer dues coses: una, no menjar-m’ho, i dos, amablemente, como las que me conoce saben que se me caracterizo, dir-li que estava en mal estat però que tampoc volia ni que em tornes els diners ni cap altre plat; al final em va treure un suc de tronja, que vaig intentar pagar (0.8e) però no va acceptar la pasta.
Vam seguir fent una volta pel port, i cap a les 20.00h vam anar al Route 66, i vam conèixer la Maria i el Makis, i ens van explicar que duien 6 anys amb el garito, i que excepte amb un veï que just va passar per davant passejant el gos, no tenien problemes amb els veïns.

El bolo va comemçar cap a les 23.30 i tot i que a l lloc i cabien unes 40 persones, suposo que fruit de que era pasqua i tothom deia que la penya estava fora de la ciutat, n’hi va haver 25 o així.

Vam començar Addenda, i vam estar un amica tímids a l’hora de comunicar-nos amb la penya en anglès, i després de tocar varios packs de 3 cançons (en toquem 20) i obtenir 2 o 3 aplausos i silencis vam decidir tocar-ho tot del tiron explicant només que teniem llibrets amb les lletres traduides on el merch.

Em vaig trobar dues bones colegues, la Rea i la Sofia.
La Rea va coïncidir amb mi a Coimbra, i ensva arribar a veure a Addenda tocat a la República dos Kágados i per això se li va dedicar aquesta canço quan la vam tocar.
La Sofia, va viure a Barna una temporada i ens va pillar una samarreta de poli cabró i sobre eso hay dos cosas que contar:
la primera es que una vegada ens va enviar una foto d’ella al monte Olimpo amb la cami d’addenda, y eso es lo mas alto que addenda ha llegado y llegará.

L’altre es que una vegada la Neus Pogo-Sobe-Mi-Madre una vegada va viatjar a Grècia, i a Tessalònica es va trobar una noia am una samarreta d’Addenda. Llegó a pensar que eramos MUY famosos!

The Truth van tocar segons i últims i van conectar moltissim amb el públic a partir de treure el tema de Macedònia, que fa poquet s’ha oficilaitzat el nom North Macedonia, i ha existit molt de pique entre els nacionalistes d’ambdos llocs, de dir que ells, com a Sèrbis, son algo semblant a la nord-nord macedònia, i eso fue el main topic, entre crits, riures i insults!
Van comentar també la inexistècia de hooligans “””” antifes”””” a Sèrbia, o la forta influéncia en les seves vides que tristament encara te l’església ortodoxa, etc…

A l’última cançó explicaven que ells esperen que algun dia hi hagi un món sense fronteres (i penseu que ells com sèrbis tenen infinitat de restriccions a l’hora de moure’s) on tots siguem ciutadans de, i on tothom esperava que deixès anar la hippiada de torn i digués “del món”, en Vojkan, guitarra de The Truth va dir que esperava que aviat tots fossim ciutadans de Macedònia, a lo que tothom va riure molt. Bien jugado!!!

Vam recollir les coses i cap a les 2 vam anar a sopae un falafel i a dormir a casa de la Maria i el Makis.

L’endemà, com que teniem day off el vam aprofitar prou. Vam tornar a voltar per Tessaloniki i vam anar a dinar un Gyros vegà a un lloc una mica facy, per 5.50e.
Ens vam acomiadar i vam començar a conduïr cap a Turquia fent parada a Kavalas i Alexandropolis abans d’arribsr a la frontera Turca, on l’última vegada The Truth s’hi van passar 10hores….

To Be Continued…