Oi! pues ja hi tornem a ser… Dir que per intentar compensar el bajón que va suposar la desparación de la caixa, el pedal i una maleta amb lladres i allargus -acumulat a haver-se deixat les 50 samarretes noves a Le Cres- pues en el trajecte Dijon-Strasbourg, uns 330 km, en una àrea de servei tant l‘Iñaki com el Josep ens vam agenciar, cadascú d‘un parell de mostasses autòctones con un toque raruna. Vam arribar a Strasbourg prou d‘hora i vam anar a fer el guiri pel centre. Va ser tot tan guiri que vam entrar a lac Catedral, menjar un gofre -que alguno pese a tenerlo en mano y haberse zampado incluso algunos para desayunar,nos pregunta al verlo escrito “que es un wafle?”- o tambè fer una foto amb un grup de toursistes japonesos.

Vam anar de la city al Centre social Diamant d‘or -que ja hi haviem estat a l‘ultima gira, i un munt de pegates de Addenda i Mandanga ho avalen- i vam sopar, per segon dia consecutiu cous cous amb ratatouille, calient va entrar molt bé, que a fora plovia i fotia fred. El D. que ja ens coneixiem de l’altre cop, ens va explicar que ara estaven muntant grups d’entreno d’arts marcials perque no fa gaire, un grup d’uns 15 fafes -com allà els hi diuen als que volen una França pels franesos, osea fatxes- en una mani antifa, van aparèixer a reventar-la i havia sigut molt significatiu. Li vam explicar i ja li sonava la mani contra els fatxes que es va fer després dels atemptats a Barcelona, que va ser moolt significativa i molt empoderant o almenys als que estavem allà això ens va semblar. També em va dir que conserva un cartell de Durruti d’Heura Negra que li vaig donar la gira passada. Ue!!

Just abans de comenCar els concerts, cap a les 21 i algo, quan ja haviem posat la distri a puesto i ja havent venut un parell de 7”, 2 Biscografies de les que ens va fer l’Aitor i algo mès, va aparèixerr una noia -no recuerdo su nombre- que diu que venia de Dijon amb totes coses que ens havien desaparegut, Ue, no? Que per lo vist s`ho havien endut el grup metallòs amb el que vam tocar a Dijon. Li vam donar un 7” i ens vam posar contents en lo proporcional a lo recuperat donant per fet i sabent que la mostassa no la pensem tornar.

Van començar Pabojuskobar, fotien Oi! El cantant feia gràcia. Desprès DHK ja que el dia abans haviem tocat nosalters abans, em van tornar a molar, i al final Addenda. Crec que no vam sonar malament, o això diu la Laura. Fins i tot ens van demanar una altre, i la vam fer.
Jo no vaig beure res abans de tocar tret d’aigua però després, amb part de tonteria a sobre i al veure que tenien artesana, van caure 3 IPAs de barril per cap a 1€ cadascuna. Muu buenas.

Ens haviem d’aixecar ben d’hora-ben d’hora, però sesne saber ben bé com, ha tornat a no anar així… de pretendre sortir a les 9h hem sortit a les 12:30 diria, hem esmorzat, ens hem acomiadat i hem anat al Lidl a comprar algo per dinar. El plan, ja que em vaig agenciar un paquet de pans de Dürum de festes de VKK que estava tirat per La Fusteria, era fer fajitas. Abans però, i ja havent entrat a Alemanya, no podia faltar algo molt típic d’aquí. Un bretzel? No. Ha! Un control policial! Veus un cotxe de scheisse-polizei per la cuneta, després t’avança, encén un panell lluminos que diu “Bitte. Siguenos” i ens han fet sortir de l’autopista i ens han fet baixar i han fet drogotest al conductor, han registrat els seients i tota la merda que hi havia per sobre però no han tingut ganes de buidar el maletero, ens han fet preguntes i fins aquì.
Tot molt més ràpid que de costum, – Serà això l’eficiència alemana?- i així ha sigut.
Pero vamos, que el plan era dinar fajistas i n’hem dinat: Pebrot groc, verd i vermell, ceba, all, i mongetes blanques amb arrós rápid d’aquest que es bull en 10 min i un guacamole que hem fet amn molt d’amor. Han caigut 2 per cap i n#ha quedat una per brenar. Brutal!

Anem cap a Ceska Republika a casa del bo d’en Milos i avui day-off.

Até amanhá!