[CAT] 3 anys després d’editar l’split a 4 bandes A.K.A.B. – a les acaballes de 2020- vem decidir posar-nos en mans d’en Xavi Escribano @em.estudi.rec en Vidal Soler @vidalitu (El Colmado) i en Síctor Valdaña (Janowski Studios) per donar forma als 10 temes contaires i a-sonants que composen Oròdic.
Teniu el album sencer a: https://addenda.bandcamp.com/album/or-dic

La portada és una il·lustració detalladíssima d’un lloc icònic, inspirada en gravats de Gustave Doré, i creada per en David Güell.
D’aquí poquet, més novetats!!

15.10.2021; els 3 tontacos de sempre.

[ES] 3 años después de editar el split A.K.A.B. – a finales de 2020- decidimos ponernos en manos de Xavi Escribano @em.estudi.rec ,Vidal Soler @vidalitu (El Colmado) y Síctor Valdaña (Janowski Studios) para dar forma a los 10 temas contantes y a-sonantes que componen Oròdic.

Tenéis el album completo en: https://addenda.bandcamp.com/album/or-dic

La portada es una ilustración detalladísima de un lugar icónico, inspirada en grabados de Gustave Doré y creada por @davidguell.

[EN] 3 years after publishing A.K.A.B 4 ways split -late 2020-, we decided to trust in Xavi Escribano (@em.estudi.rec), Vidal Soler @vidalitu (El Colmado) and Síctor Valdaña (Janowski Studios) to shape the 10 songs that conform Oròdic.

Full album on: https://addenda.bandcamp.com/album/or-dic

The album cover is a detailed illustration from an iconic landscape, inspired by Gustave Doré engravings and created by @davidguell.

Després de las aventures del dia anterior, del bolo i la bona acollida a Sofia al centre social Fabrika Autonoma, tot que dos van dormir a la furgo pel matí, en el rato que van aprofitar per anar a cagar i aquestes coses que es fan pel matí, en van posar un cepo a la roda.

Y si, todos fantaseamos (y ahora podria estar fantasmeando) con el capítulo de Los Simpsons en NY, però vam pagar els 15€ per poder marxar…..

Una frontera, dos checkpoints més, i els Serbis estarien ja a casa seva. Cap incidència a la carretera i vam arribar a Kraljevo, la city que ha vist crèixer al Vojkan, el Nikola i el Felix.

Vam arribar d’hora a la tarda a la casa que tenen llogada on hi fan diferents activitats i alberguen a penya també i què més?? doncs que teniem un munt de menjar, cosa que no sempre ens ha passat en aquesta gira… i no hay mejor bienvenida que con comida, en serio!!

Vam tocar a un bar de la ciutat, gens punk, envoltats dels amics d’aquesta penya.

És el segon concert que tocàvem amb alguna banda més, Sedativ, estava format per en Vojkan i e Nikola de The Truth, i 3 col·legues seus més dels quals ens van explicar que eren els culpables de que s’haguessin enrolat en el hc-punk, que sense anar tatuats o amb samarretes de chain of strenght, o suicidal tendencies feien coses amb personalitat política i sense posse como Sedos, Hocu Necu, etc… El nostre bolo una mica fred a causa d’unes dècimes de febre alhora causades, crec jo, per un falafel que havia menjat a Sofia pel matí. I com que a Sèrbia es fuma dins dels bars, vaig sortir a fora mentre tocaven de Truth, cosa que em va fer demanar-li la seva opinó, i vaja que em deia en Nikola, que si m’imaginava com hauria sigut el seu grup si haguessin anat de hardliners, donde casi no se fuma ni se bebe en Sèrbia…. –Penseu que ja els han criticat per exemple per anar a tocar a Turquia, que no és una Democràcia-.

El dia següent ja ja s’acabava la cosa a Belgrat (de mar), i era a un centre social que tenien llogat a prop de les vies del tren. S’hi estava fent una xerrada abans sobre el poble Mapuche, i tot va ser molt guai. Ens vam trobar l’Stefan -que me va deixar el baix per la gira, l que es veu a la fotoi el Nemanja, el seu germà de els Eaglehaslanded, i vam conèixer molta altre penya a qui sovint ens encantaria entrevistar d’alguna manera….

El bolo va tornar a ser brutal, el públic o nosaltres vam connectar a partir de bromes estúpides com ho son els culebrons españols o llatins que coneixen, a lo que algú va cridar “Un paso adelante” i no em vag poder estar de explicar l’anècdota on el guaperes de UPA-dance, en un bolo va fer un pas endavant, va caure de l’escenari, i es va trencar una cama…Molt millor “nuestro-DIY” sense escenari, no??

Acomiadar-se de tothom, un bus de 10h fins a Skopje, tornar a dinar Tapche Gravche, agafar un bol a la tarda i dilluns a la nit ja ser a Barna. Una altre gira de la que hem tornat sans i estalvis, i ja en van 5, 4 d’elles fora X-Pain. Potser torna a tocar treure un disco no??

Ens queden moltes coses per explicar, i ho farem! Fins aviat

Vam tenir un day off prou guay, aquí i allà i altre cop allà i aquí vam caminar uns bons 25 Km, diu el smart watch de la muñeca de uno con gafas, vam veure la mesquita blava, Agia sofia, la torre blanca, todo des de fuera, claro!. Ha set el lloc que, de calle, hem vist -tot i que haguem intentat no ser vistos- mes turisteo….

Aunque ni siquiera lo teniamos pensado, hasta fuimos a uns banys turcs – haram – no turístico, per primer cop en la nostra vida, y salimos muy satisfechos!

Però vamos, fer el guiri no te cap interès girístic (del latin girare: ir de gira) i en canvi si que en tenen els trajectes: Addenda tenim un tema del 2012 que diu “Lo divertit és al camí!” y por eso, per pasar-ho bien-bien-bien vam trigar 12h en fer Istambul-Sofia….

Per començar ja anavem tard sorint a les 10h, i en Vojkan, guitarra de The Truth, va veure-ho llavors ue la xerrada q donava era a les 16h o no a les 21h, osea que no llegavamos puntuals.

Sortint de Istambul hi havia atascos i se’ns vs escalfar l’embrague hasta el punto de oler mucho… La furgo va començar a fumejar i no tirava gens.. we were fucked!
ens vam parar a l’arcen i vam creuar dits i entre desesperats i bromistes vam esperar aviam si es refredava durant 1h.

Contacto – arranca – mete primera y tira por el arcén – fuciona Fran?? si?? dale segunda!! viz garrula españolo-serbio- croata y:
Camon-camon! camon – camon!! Camon -camon!! Antifa hooligans!!!!

Vam tirar uns 300km ja casi erem a la infaumous Turkish border quan un altre problema surgeix, , lo qual a 120km/h amb 8 persones i backline provocava una vibración extremadament excessiva, semblava un puto helicòpter Marronazo al canto… vam decidr parar i la evaluació va ser que teniem una roda de darrere xunga, o això o directament l’eix fet una merda…. suena bien estando en Turquia, no??
vsmevaluar si cambiar nosaltres la roda o anar a un taller i vam triar la segona. Vam buscar un taller de carretera i nos dijeron que la rueda “Kaput! Kaput!” que teniem una roda a punt d’explotar… mola no??
Ens van agafar la roda de recanvi per canviar-la. y entonces qué?
Tenia un puto clau clavat. Bravissimo! la van reparar i li van posar un parxe i vam poder seguir! 20 pavos va costar tot plegat…

Arribem a la frontera, passem el primer de 4 check points
i altre cop el puto tràmit ATA Carnet, a lo que mientras dura la merda de la festa de la burocràcia ens n’adonem que la roda que ens havien reparat estava desinflant-se.
“The despertion came”

“guys, guys i really dont know what to do” deia el Vojkan.

1- Estavem en mig de la frontera turca, con la rueda cada vez mas desinchada a causa de que no ens la van arreglar bé.
2 – vam pensar en tornar a posar l’altre roda, però al canviar-nos-la la van desinflar del tot.
3 – El Felix, el cantant de The Truth, el dipolàtic, encara no havia tornat amb el ATA Carnet segellat.

Mientrastanto pensamos un plan.

a) Creuar la frontera turca amb el pneumàtic punxat i ja totalment desinflat. Cosa que a més de profundament cantosa, provably would break the xxxEDGExxx. (si, els 5 de The Truth som Straight Edge. MEC!!

b) endur-nos la roda a peu a una area de servei Búlgara, absolutamente nada sospechoso, que per a res es tracta de la frontera d’entrada de droga a europa. MEC!!

c) Buscar un camioner que tingues un compresor per poder inflar la roda, sortir de la merda de frontera, i luego ja buscariem solució. Bingo!

La única moguda es que els camions passaven per un check point diferent…. què fer doncs? passejar la roda??
vam preguntar a un autobus de Bòsnia que just va passar per allà però res de res, nada de nada.
Meanwhile el Felix seguia anant amunt i avall d’una garita turca a un altre per que li segellessin els papers i ens deixessi passar.

Al final va venir els guàrdies a comprobar que lo que deia el ATA CARNET: que la Gibson, el bajo ibanez y otro ELECTRONIC STUFF seguia amb nosaltres i que els num. de sèrie quadraven, i es van tornar a endur el Felix a una oficina.

Ho tornem a intentar amb un 2n autobus de Bosnia i aquest cop ens diu que si que te compressor.
Vale, tenemos un plan, inflem la roda punxada i la roda de recanvi que estava “kaput” a tope; 7de 8 anem a peu fins el segon check point turc, i només abans de arribar-hi pujem al cotxe. Suena sòlid no?? Encara hi ha més, localitzem el pinxazo i seguint la canço aquella de

“al cotxe del meu amo se li ha puntxat la roda… (8)”
l’ arreglem amb un xiclet!

El Felix torna amb tot segellat just quan ho tenim tot a punt.
Comença el compte enrere i hem de passar encara l’últim check point Turc i dos de Bulgars.

Let’s fucking gooo!!!

Nos da tiempo al check turc. Go!!!!

Abans de que arribem al primer dels check points Bulgars, i evidentment que sense opció, ens ruixen la furgo amb alguna merda desinfectant perque entrem des de Turquia.

Arribem al primer check i ens demanen aprox. 4 putos euros per la desinfecció… viva bulgaria!
Passports Ok i el dipolmàtic Felix torna a lo seu, aquest cop amb els aduaneros Bulgars i ens tornen a revisar les coses. La roda va perdent aire. Aguantarà a que passem la frontera?
segueix el compt enrere i son ja les 6 de la tarda…

Segellen el paper i seguim cap al segon i últim check point Bulgar pero hay un poco de cola, nervios y también muchos dedos cruzados. Arribem, i ens diuen que ens falta un paper de L’ATA CARNET.
Perquè merda ens ho segellen i no ens donen el paper extra que los aduaneros bulgaros?
Otra vez Viva Bulgaria!!

Tornem enrere, ahora no ya con muchos mas nervios sinó con un cabreo guapo del Vojkan que conduïa, y esta vez si: Lo conseguimos!

Vam arribar a benzineta a 1km de la frontera i vam tornar a inflar la roda punxada, ya isn chicle i després vam anar al primer poble Bulgar després de la frontera looking for a “vulkanizator” (taller de rodes o algo així en serbi-croat.

Ens sonava, però ningú ens ho podia confirmar, que en base a una història d’una espècie d’establir un còdig pròpi que només ells coneguessin, els bulgars van començar a dir que si/no amb el cap a la inversa de com ho fem nosaltres:
-Assentir amb el cap de dalt a baix és No per ells
– I en canvi moure el cap de esquera a dreta és que si.

El segon vulkanizator que vam trobar encara estava obert, el noi estava acabant de netejar un cotxe i el Nikola i el Vojkan li van preguntar en mig llenguatge de signes i paraules clau que si ens podria arreglar la roda (la roda que ja havia sigut reparada a 5km de la frontera amb Turquia) a lo que el chico movió la cabeza de la lado a lado, cosa que descolocó a los serbios pero que en realitat confirmava la llegenda! 😉
ens va arreglar la roda per 10 pavos i vam seguir els 300km que ens faltaven cap a Sofia, a la Fabrika avtonomia!

Vam arribar-hi a les 22h, superant tota possible adversitat. Quan van arribar el Vojkan va fer la xerrada -versió reduïda-, tots dos grups vam tocar i va ser la hòstia, vam conèixer gent maquissima i ensvan explicar com havien anat els 3/dies de festival que nosaltres estavem tancant!

to be continued…

dia 5 Istambul

Com haviem comentat, alguna de la penya d’Ankara que ens montava el bolo el día anterior – entre ells el Burish, el black metal guy- els hi agradava prou la gresca. Significatiu en una ciutat on evidentement que es pot, però no es a tot arreu que resulta tan fàcil pillar cervesa. I ens vam deixar enganyar per pillar-nos una turca, concepto que evidentemente no teniamos porque, pero expusimos mientras tocabamos, después vino eso donde nos y se, a mucha honra, mofaron de lo español.

Ningú pensava o recordava que quan a les 5 ens ficàvem al llit que a les 9 haviem d’estar de camí a Istanbul.

Ens posem en marxa a tir dels prop de 600km que teniem fins a la antiga Constantinopla i arribem prou a temps!! Llegamos por la tarde i cervesa i paseo pel barri de Kadikoy previos. Cap a a les 21 començaven primers acords dls Rotting System, primer grup de la nit i primer grup amb el que toquem en tota la gira!
la veritat que estava bastanr il·lusionat per tocar amb un grup de Istambul, però va ser una mica decepcionant musicalment al veure que es deidicàvem a cantar en angles fent versions de Terror, Sick Of It All i Madball….

El bolo va anar molt bé, a un soterrani d’un pub al Bell mig del tumulto de Kadikoy. Va venir bastanta penya i vem tornar a sentir aquesta escalfor que vem sentir a Ankara, com a casa! Sobretot pel Fran que ja portava dos vegades que l’hi deien que feia cara de turc…. 😉

Al recollir, en Lenny -el noi que ens havia d’acollir les 2 següents nits a Istanbul- ens va portar a gastar algunes delicies locals.

Com que vam tocar a la part asiàtica i dormiem a la part Europea, The truth van anar a casa en furgo amb un acompanyant però no hi cabiem tots, i Addenda vam anar amb un taxi colectiu, i després uns + de 35 minuts de caminata desde la plaça Taksim fins a casa seva al barri de Beyoglu, lo que havia sigut el barri grec i armeni i d’on van ser expulsats cap als anys 50 i un munt de cases es van quedar buides.
Nosaltres anavem concretament a dalt d’un turó empinadissim (la baixada de la glòria per anar a Bloques és poco e comparación) al final del barri casi, on ara hi havia u ghetto kurd i on hi havia la seu del partit kurd: HDP.
vam arribar a les tantes i vam donar per acabat el dia. Los dos siguiente serien mooolt més divertits, lo juro…

———–
*El bolo era en 1r de maig i per lo que vam preguntar, a diferència de l’any anterior on va haver-hi protestes i càrregues policials, no va passar gaire cosa a Istamabul aquell dia. Tota la plaça Taksim i un munt de barris van estar envoltada de tanques i presecia policial. Con que, otra vez per lo que em va ser explicat, la penya conscienciada aquell dia s’està a casa als seus barris. Algú ens va dir que uns 30 estudiabts havien intentat fer algo i els havien dentingut.
Si que vam veure molts cartells anarquisrs del 1r de maigdeq -molts mig arrencats- perònr sembla que no era cap convocatòria, sinó un petita, per mostra de visibilitat.
Les coses estan bastant lletges per allà pel (poc) que sabíem i el que ens explicaven. No hi ha esquerra organizada visible pràcticament i que hi ha milers de persones empresonades -algú ens va parlar de presons il·legals/penya desapareguda- per pràcticament res, inclús per twuits….

**Si, se puede facilmente comer vegano en muchos sitios: Çorba, Pilsv, Merçemek i demases..
i com que la lira està molt devaluada des de fa dos anys (1e = 6 i pico lires)
a causa la crisi. Oisgui que per unes 25 lires vaig poder menjar 3 plats: arròs, llenties tronjes, bròquil amb xampis i pastanaga, aigua i pa. O també un falafel amb hummus per 10 lires. La penya de The truth van anar a un vegà con nombre genèrico, “Vegan Istambul” on es van posar moolt les botes també per les mateixes 25 lires.

Dia 3, Ankara, Turkia

Merhaba, günoyden!

teserkürler türkiye gümruk ! evet, seni seviyorum! pardon, hayir, seni sikerin!

la frontera va ser, y en serio sus lo digo, una pasada. Cua no n’hi havia cap perque eren les 23h, però va ser un pasada de temps perdut esperant perque ens deixessin, o no, entrar.
És de els poques fronteres que et fan baixar del cotxe i a mi em va tocar el clàssic: el que te pregunta por el barça y el madrid, y claro, pa lo poco trascendental que parece, pues acabas diciendo que si! a lo que després vino la preguntita, que no entendí a primeras, o que més aviat vaig entendre cap un altre direcció

do you have a barcelona form??

y yo, que ya le habia dado el visado, no entenia res… al final, como parece facil deducir, queria saber si tenia un “uniform” del barça, osea una camiseta… que no, no tengo.
potser en volia una ell??

Luego en el segundo chck point ya vimos que havia uno que parecia un puto lunatico, y asi fue.
Ens vam.passar 4h y pico (lo mismo que sacamos varios en el examen de la universidad de la vida, aunqur al final nos aprbaran por junta) i tot i que el ATA carnet (document on consta amplis,guitarres, pedals i el valor que tenen, per tal de que ho declaris i no compris ni et venguis res allà o vagis) estava correcto, no ens va deixar passar sense una carta de invitació….

Ens vam posar a escriure, por suerte ANKARA amb cobertura griega en roaming (a turquia costa 10.29/mb) y comparetiendo internet entre nosotros, a la penya que ens montava els bolos a Turquia, Ahmet a Ankara i al Çan de Istambul.

A les 23 i pico de la nit els estabem escribint demanant algo que mai s’havien fet, perque per lo vist les bandes a les que els han montat concert mai s’han trobatar amb tal merda… i ens va tocar esperar una altre hora i pico aviam si els Punks turcs ens redactar una carta d’invitació per tal de que ens deixessin entrar a Turquia.

Dir que a todo esto teniem visats per entrar a Turquia, i Addenda ens hi va gastar 60e.

Llego la carta!! parece que con eso, los passports, los visados y el ATA CARNET podriem entrar finalment, pero entonces la funconaria se’n havia anat a sopar y sólo quedava el lunático de mierda fuma-pitis….
vam esperar una hora més fins que va tornar a la garita, donde pa entonces ja hi havia una bona cúa de Turcs esperant. Lo mejor?
en esa cola alguien se tiró una buena ventosidad, a lo que tant el que que duia una espècie de pijama del Barça davant de tot, fins al final on estaben el Vojkan el Felix i l’Iñaki i se ve que olía a rosas… uns quants d’ells van començar a “agitar el aire”, otros a taparse y mente uns quants deien “Tufa, tufa!!”
lo qual, independenment de lo claro que era el gesto, ayudó a que el Nikola i el Josep, entenguessim que estava passant…

Al final, 1h més tard es van endur el Felix a la oficina, ja els haviem enviat el email amb la carta de invitació, i ahi fue el momento mas tenso…. pasaran? no pasaran??
el lunático y otro tipo entraron en la oficina también, y van estar uns 15 min més, mentrnun sortía a preguntar-nos coses a tots, a lo que se le dijo que eramos una banda de hard-rock fins que van sortir i el Felix nos guiñó el ojo confirmandolo todo! habemus turkia!

Després ens van regirar el cotxe i un dels guardies nos dijo si eramos Metallica, y quisó que abrieramos una de las fundas de guitarra donde estaba la Gibson. Luego, siguiendo con su vacile, nos dijo que a el le molaban Megadeth y nos dejaron pasar!

Eren les 3 i pico y vam conduir del tirón fins a Ankara i vam arribar a les 11 del matí!!

El bolo fue la hòstia! tant uns com els altres vam estar a tope i ho vam gaudir molt! Addenda per fi vam començar amb les bromes i va ser tot molt acollidor i màgic.
El primer cop que tocàvem a Àsia i hi vam fer referència a lo flipats que estavem per haver pogut anar-hi.

El lloc era un pub, vam ser unes 30 persones aprox. no vam fer gaire pasta per poder cobrir, unes 240 lires (70i pico euros) pero es evidentemente lo de menos.

Vam sortir un rato de festa amb quanta penya, se nos hicieron las 5, i al dia següent vam anar a menjar algo i cap a Istambul!

dia 2, Tessaloniki

kaliespera malakas, te kanis?

Teniem unes 2-3h desde Skopje a Tessaloniki, així que pel matí vam poder allargar-ho anant a fer un altre passeig per endur-nos algo de menjar, ver estatuas, perros callejeros i xoca lo peques que son els nens gitanos que demanen.

Luego doncs ens vam passar una hora a la frontera Macedònia i ens va tocar el graciosillo de la frontera preguntant qui cony ens havia ajuntat a croatas, españols* i serbis, si erem un grup de rock o de si duiem hard drugs. No vam haver de baixar del cotxe, excepte perque ens segellessin la ATA CARD*

Vam arribar a Tessaloniki i vam anar a dinar a algun lloc que els vegans poguessim pillar algo que complís la regla: oxi feta, oxi kreas, oxi afgo

No va ser per tirar cohets pero vam trobar un lloc barat de plats cuinats. Jo vaig pillar uns xampinyons, pasta amb tomaquet i una mica d’amanida.
Cal dir que vam ser una mica idiotes al menjar i veure que el plat de més d’un estava passat de varios dies,
la veritat es que ens ho podiem haver imaginat que sent dilluns de resurreccio de la pasqua ortodoxa, on tot estava tancat, el menjar debia ser de feia varios dies…. pero el hambre y el juzgar por el aspecto nos traicionó..
Por no quedarmelo dentro vaig fer dues coses: una, no menjar-m’ho, i dos, amablemente, como las que me conoce saben que se me caracterizo, dir-li que estava en mal estat però que tampoc volia ni que em tornes els diners ni cap altre plat; al final em va treure un suc de tronja, que vaig intentar pagar (0.8e) però no va acceptar la pasta.
Vam seguir fent una volta pel port, i cap a les 20.00h vam anar al Route 66, i vam conèixer la Maria i el Makis, i ens van explicar que duien 6 anys amb el garito, i que excepte amb un veï que just va passar per davant passejant el gos, no tenien problemes amb els veïns.

El bolo va comemçar cap a les 23.30 i tot i que a l lloc i cabien unes 40 persones, suposo que fruit de que era pasqua i tothom deia que la penya estava fora de la ciutat, n’hi va haver 25 o així.

Vam començar Addenda, i vam estar un amica tímids a l’hora de comunicar-nos amb la penya en anglès, i després de tocar varios packs de 3 cançons (en toquem 20) i obtenir 2 o 3 aplausos i silencis vam decidir tocar-ho tot del tiron explicant només que teniem llibrets amb les lletres traduides on el merch.

Em vaig trobar dues bones colegues, la Rea i la Sofia.
La Rea va coïncidir amb mi a Coimbra, i ensva arribar a veure a Addenda tocat a la República dos Kágados i per això se li va dedicar aquesta canço quan la vam tocar.
La Sofia, va viure a Barna una temporada i ens va pillar una samarreta de poli cabró i sobre eso hay dos cosas que contar:
la primera es que una vegada ens va enviar una foto d’ella al monte Olimpo amb la cami d’addenda, y eso es lo mas alto que addenda ha llegado y llegará.

L’altre es que una vegada la Neus Pogo-Sobe-Mi-Madre una vegada va viatjar a Grècia, i a Tessalònica es va trobar una noia am una samarreta d’Addenda. Llegó a pensar que eramos MUY famosos!

The Truth van tocar segons i últims i van conectar moltissim amb el públic a partir de treure el tema de Macedònia, que fa poquet s’ha oficilaitzat el nom North Macedonia, i ha existit molt de pique entre els nacionalistes d’ambdos llocs, de dir que ells, com a Sèrbis, son algo semblant a la nord-nord macedònia, i eso fue el main topic, entre crits, riures i insults!
Van comentar també la inexistècia de hooligans “””” antifes”””” a Sèrbia, o la forta influéncia en les seves vides que tristament encara te l’església ortodoxa, etc…

A l’última cançó explicaven que ells esperen que algun dia hi hagi un món sense fronteres (i penseu que ells com sèrbis tenen infinitat de restriccions a l’hora de moure’s) on tots siguem ciutadans de, i on tothom esperava que deixès anar la hippiada de torn i digués “del món”, en Vojkan, guitarra de The Truth va dir que esperava que aviat tots fossim ciutadans de Macedònia, a lo que tothom va riure molt. Bien jugado!!!

Vam recollir les coses i cap a les 2 vam anar a sopae un falafel i a dormir a casa de la Maria i el Makis.

L’endemà, com que teniem day off el vam aprofitar prou. Vam tornar a voltar per Tessaloniki i vam anar a dinar un Gyros vegà a un lloc una mica facy, per 5.50e.
Ens vam acomiadar i vam començar a conduïr cap a Turquia fent parada a Kavalas i Alexandropolis abans d’arribsr a la frontera Turca, on l’última vegada The Truth s’hi van passar 10hores….

To Be Continued…

1. Dia 0 i 1

   zdravo, dobar dein! kako stei?
   que nosaltres no sapiguem llegir cirílic no vol dir que no ens haguem atrevit a pronunciar 4 bàsics en Macedoni, evidentemente, sacados de internet!!
   Però sapigueu que a molts països dela Balcans els han passat per la TV telenoveles llatines o 4/parlen castellà fluït.

   Com que nuestros colegas serbio-croates arribaven a la tarda del 27, ens va donar temps de anar a fer un passeig ante las tantas estatuas y placas de viejos comunistas, Alejandro magno i de la Madre Teresa de Calculta.
   Tambié vam tocarrejar i fer-nos fotos con todo lo posible al mercat i vam dinar un plato nacional: tavche na gravche (fuckin’ traditional basic but tasty macedonian beans)

   Tambien dio tiempo a que nos pillara el temporal, tenernos que refugiar durante un buen par de horas en un buen antro equipado con lababo espectacular-miento limpio, y aún así acabar con los pies humedos.

   El bolo era a un centre social, Dunja, prop del centre, un espai llogat de dos pisos amb pati, que comparteixen diferents grups d’esquerres, sindicats, on hi fan algun concert, però sobretot debats, xerrades, cine o teatre.

   Van venir unes 20-25 persones; l’entrada valia 100DEN (1e = 70Din) lo que feia que el lloc estigues ple.

   Van començar The Truth, i estubieron bien y bien graciosos (por lo que pude entender), y pasando lista sobre de cuanta peña de distintas partes de la antigua Yugoslavia estaba presente, a lo que salieron 3 o 4 y hasta abrió, una chica que hacia puerta, para decir que ella también, que era eslovena.

   Nosaltres ho vam fer com vam poder… dir que ens ho han deixat tot! ens han deixat els amplis, baix i una guitarra (ja que anem afinats diferents que The Truth) i vam sonar una mica torpes, i només hi havia micro per 1/3. Cuenta, pero era de prueba…

   Nos pagamos las birras, i al acabar ems vam anar a comprar uns Bureks a una panaderia, que aunque hambrientos no era ligeramente, sino profundamente frito, i vam anar a dormir d’hora per avui anar cap a Tessalonika.

   Addenda

2. 

Hallo!! so our brothers from the Truth invited Addenda to tour with them, and we are still amazed this is happening in a week. Provably we will keep writing our tour diary and some more surprises!!! Keep updated!!

27/04/2019 @ Skopje (MK)
28/04/2019 @ Thessaloniki (GR)
30/04/2019 @ Ankara (TR)
01/05/2019 @ Istanbul (TR)
03/05/2019 @ Sofia (BG)
04/05/2019 @ Krajlievo (SRB)
05/05/2019 @ Belgrade (SRB)

Oi! After one selfdeclared “Addenda fan” from Slovakia bought something from us via Bandcamp we decided to upload some pics of our merch.   Here’s some we still have and on the folowwing days will be updating it.

Hoodie – 18€ 

Shirts – 8€

Totebag – 5€ 

+ Shipping

Orders

Playfastordont   @ riseup   . net